Robert King Merton

Robert King Merton
	Ivar Waller, Antoine Giroud, H.R. van Heekeren i Robert Merton (1965)
Biografia
Naixement	(en) Meyer Robert Schkolnick ; 4 juliol 1910 ; Filadèlfia (Pennsilvània)
Mort	23 febrer 2003 (92 anys); Nova York
President de l'Associació Americana de Sociologia
	1957 – 1957
Dades personals
Formació	Universitat Harvard - sociologia (–1936); Universitat de Temple ; South Philadelphia High School
Director de tesi	Pitirim Sorokin, Talcott Parsons, George Sarton i Lawrence Joseph Henderson
Activitat
Camp de treball	Sociologia
Ocupació	sociòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Colúmbia (1941–1979) ; Universitat Tulane (1939–1941)
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Ciències ; Acadèmia Britànica ; Academia Europaea ; Societat Filosòfica Americana ; Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia Polonesa de les Ciències
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1949) Social Theory and Social Structure (en) ;
Estudiant doctoral	Morton Kaplan i Seymour Martin Lipset
Família
Cònjuge	Harriet Zuckerman
Fills	Robert Merton
Premis
	(1998) doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid; (1995) Medalla Derek de Solla Price; (1994) Medalla Nacional de Ciència; (1991) doctor honoris causa per la Universitat d'Oslo; (1983) Beques MacArthur; (1982) Premi John Desmond Bernal; (1980) W.E.B. Du Bois Career of Distinguished Scholarship award; (1965) doctor honoris causa per la Universitat de Leiden; (1962) Beca Guggenheim ;

Robert King Merton (Filadèlfia, 1910 - Nova York, 2003) fou un sociòleg estatunidenc conegut sobretot per haver encunyat el concepte de profecia autocomplerta, que assegura que si hom preveu un resultat, indirectament contribueix a la seva realització posant les condicions perquè es doni i jutjant qualsevol resultat segons aquells paràmetres (un biaix cognitiu de confirmació). També va encunyar l'efecte Mateu, molt relacionat amb l'anterior.

Professor a la Universitat de Colúmbia i guardonat amb la Medalla Nacional de la Ciència, Morton se centrà en l'estudi dels rols socials, el seu paper dins de grups de tipologia diversa i com pot sorgir l'anomia o desviació de les normes acceptades per la comunitat. Alguna de les seves obres amb més repercussió va ser Structural Analysis in Sociology,^[1] que el va anomenar com pare de la teoria de les funcions manifestes i latents. L'any 1939, havent finalitzat un doctorat a la Universitat Harvard, va començar a donar classes a New York, a la Universitat de Colúmbia on va conèixer a Talcott Parsons, company amb qui desenvoluparia la teoria sociològica estructural-funcionalista.

Amb Parsons^[2] van analitzar la societat amb detall, parts que la integren i relacions entre elles, totes les estructures, els processos i conductes socials que es donen. L'estudi anava dirigit a persones problemàtiques, objectes de la convivència sociocultural i estava influït alhora, d'altra banda per altres teòrics com Paul F. Lazarsfeld, sociòleg austríac. La teoria sociològica funcional-estructuralista ens parla resumidament de la possibilitat d'una societat que roman en el temps, de créixer d'acord amb els seus elements independents, estan aquests en equilibri. Així separa en funcionals o disfuncionals els actes socials, més enllà de les persones. Aquesta teoria va fer que se'l conegués com a especialista en la persuasió de masses i en els efectes del "mass media", mitjans de comunicació de masses, prensa escrita i digital, radio i televisió.

Respecte a la teoria de la ciència, va postular les "normes de Merton"^[3] que consideren que la ciència ha de ser comú (propietat compartida del coneixement entre tots els científics), universal (perquè les seves teories han de poder demostrar-se independentment del context sociocultural), desinteressada i escèptica o crítica.

El 1995 se li atorgà la medalla Derek de Solla Price.^[4]

↑ Merton, Robert King. «El análisis estructural en sociología» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 27 maig 2019].
↑ «El estructural-funcionalismo. La obra de Parsons y Merton» (en castellà) p. 10. UNIR. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. [Consulta: 10 desembre 2020].
↑ Merton, Robert K. «The Normative Structure of Science». A: The Sociology of Science: Theoretical and Empirical Investigations (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 1942, p. 267–278. ISBN 978-0-226-52091-9. OCLC 755754. Arxivat 2024-10-06 a Wayback Machine.
↑ «Derek John de Solla Price award of the journal 'Scientometrics'» (en anglès). International Society for Scientometrics and Informetrics, fl. 2013. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 6 febrer 2016].

[1] Merton, Robert King. «El análisis estructural en sociología» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 27 maig 2019].

[2] «El estructural-funcionalismo. La obra de Parsons y Merton» (en castellà) p. 10. UNIR. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022. [Consulta: 10 desembre 2020].

[3] Merton, Robert K. «The Normative Structure of Science». A: The Sociology of Science: Theoretical and Empirical Investigations (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 1942, p. 267–278. ISBN 978-0-226-52091-9. OCLC 755754. Arxivat 2024-10-06 a Wayback Machine.

[4] «Derek John de Solla Price award of the journal 'Scientometrics'» (en anglès). International Society for Scientometrics and Informetrics, fl. 2013. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 6 febrer 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]