Back Robert Schumann AF Robert Schumann ALS Robert Schumann AN روبرت شومان Arabic روبيرت شومان ARZ Robert Schumann AST Robert Schumann AY Robert Şuman AZ روبرت شومان AZB Роберт Шуман BA
|
Aquest article tracta sobre el compositor alemany. Si cerqueu el primer ministre de França, vegeu «Robert Schuman». |
Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 – 29 de juliol de 1856) va ser un compositor, pianista i crític musical alemany de l'època romàntica inicial. Va compondre en tots els principals gèneres musicals de l'època, escrivint per a piano sol, veu i piano, grups de cambra, orquestra, cor i òpera. Les seves obres van exemplificar l'esperit de l'era romàntica en la música alemanya.
Schumann va néixer a Zwickau, Saxònia, en el si d'una família benestant de classe mitjana sense connexions musicals, i inicialment no estava segur de si havia de seguir una carrera com a advocat o guanyar-se la vida com a pianista-compositor. Va estudiar dret a les universitats de Leipzig i Heidelberg però els seus principals interessos eren la música i la literatura romàntica. Des de 1829 va ser alumne del professor de piano Friedrich Wieck, però les seves esperances d'una carrera com a pianista virtuós es van veure frustrades per un problema que empitjorava amb la seva mà dreta, i es va concentrar en la composició. Els seus primers treballs van ser principalment peces per a piano, inclosa el Carnaval, Fantasiestücke (Peces de fantasia), Kreisleriana i Kinderszenen (Escenes de la infància) (1834–1838). Va ser cofundador de la Neue Zeitschrift für Musik (Nou Journal Musical) el 1834 i el va editar durant deu anys. En els seus escrits per al diari i en la seva música, distingia entre dos aspectes contrastants de la seva personalitat, anomenant aquests alter egos "Florestan" per al seu jo impetuós i "Eusebius" per al seu costat poètic i suau.
Malgrat l'oposició ferotge de Wieck, que no considerava el seu alumne un marit adequat per a la seva filla, Schumann es va casar amb Clara, la filla de Wieck, el 1840. En els anys immediatament posteriors al seu casament, Schumann va compondre de manera prolífica, escrivint primer cançons i cicles de cançons, incloent-hi Frauen-Liebe und Leben ("L'amor i la vida de la dona") i Dichterliebe ("L'amor del poeta"). Va dirigir la seva atenció a la música orquestral el 1841, completant la primera de les seves quatre simfonies. L'any següent es va concentrar en la música de cambra, escrivint tres quartets de corda, un Quintet per a piano i un Quartet per a piano. Durant la resta de la dècada de 1840, entre atacs de salut mental i física, va compondre una varietat de peces per a piano i altres i va fer amb la seva dona gires de concerts per Europa. La seva única òpera, Genoveva (1850), no va ser un èxit i des de llavors s'ha posat en escena poques vegades.
Schumann i la seva família es van traslladar a Düsseldorf l'any 1850, amb l'esperança que el seu nomenament com a director de música de la ciutat li proporcionés seguretat financera, però la seva timidesa i inestabilitat mental li van dificultar treballar amb la seva orquestra i va haver de dimitir després de tres anys. El 1853 els Schumann van conèixer el jove Johannes Brahms, de vint anys, a qui Schumann va elogiar en un article a la Neue Zeitschrift für Musik. L'any següent la sempre precària salut mental de Schumann es va deteriorar greument. Es va llançar al riu Rin però va ser rescatat i portat a un sanatori privat prop de Bonn, on va viure més de dos anys, morint-hi als 46 anys.
Durant la seva vida, Schumann va ser reconegut per la seva música per a piano, sovint subtilment programàtica, i les seves cançons. Les seves altres obres van ser menys generalment admirades, i durant molts anys hi va haver la creença generalitzada que les seves últimes obres mancaven de la inspiració de la seva música primerenca. Més recentment, aquesta visió ha estat menys prevalent, però encara avui la seva reputació es basa principalment en les seves obres per a piano i les seves cançons de les dècades de 1830 i 1840. Va tenir una influència considerable al segle XIX i més enllà. En el món de parla alemanya, els compositors Gustav Mahler, Richard Strauss, Arnold Schoenberg i, més recentment, Wolfgang Rihm s'han inspirat en la seva música, així com compositors francesos com Georges Bizet, Gabriel Fauré, Claude Debussy i Maurice Ravel. Schumann va tenir una gran influència en l'escola russa de compositors, incloent-hi Anton Rubinstein i Piotr Ilitx Txaikovski.