Back Rosalind Franklin AF Rosalind Franklin AN روزاليند فرانكلين Arabic روزاليند فرانكلين ARZ Rosalind Franklin AST Rosalind Franklin AY Rozalind Franklin AZ روزالیند فرانکلین AZB Франклин Розалинд BA Rosalind Franklin BCL
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en-gb) Rosalind Elsie Franklin  25 juliol 1920 Notting Hill (Regne Unit) | ||
| Mort | 16 abril 1958 (37 anys) Chelsea () | ||
| Causa de mort | càncer d'ovari | ||
| Sepultura | Cementiri Jueu de Willesden | ||
| Grup ètnic | Jueus | ||
| Formació | Universitat de Cambridge - química física (–1945) Newnham College - química física (1938–1941) St Paul's Girls' School (1931–1938) Norland Place School (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Difracció de raigs X | ||
| Ocupació | química, cristal·lògrafa, professora d'universitat, genetista, biofísica, física, bioquímica, biòloga molecular, biòloga | ||
| Ocupador | King's College de Londres (1951–1953) Birkbeck College | ||
| Alumnes | John Thomas Finch i Raymond Gosling | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | John Thomas Finch | ||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Cònjuge | cap valor | ||
| Pare | Ellis Arthur Franklin | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Rosalind Franklin (Notting Hill, 25 de juliol de 1920 - Royal Marsden Hospital (Londres), 16 d'abril de 1958) fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la fita més gran del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.[1][2]
Rosalind Franklin es va doctorar en química física el 1945 per la Universitat de Cambridge. Va estudiar les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics de l'Estat de París.
Va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al laboratori de John Randall al King's College de Londres. Rosalind Franklin, una dona de forta personalitat, va mantenir aquí una relació complexa amb Maurice Wilkins, que va mostrar sense el seu consentiment les seves imatges de difracció de raigs X de l'ADN a James Watson i a Francis Crick. S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació, el 1953, de l'estructura de l'ADN.[3]
Aquest descobriment no fou casual, sinó que Franklin va demostrar la seva habilitat per obtenir les millors imatges i per interpretar-les correctament en la investigació d'altres objectes, com l'estructura del grafit o la del virus del mosaic del tabac.
Franklin va morir prematurament, de càncer d'ovari, el 1958 a Londres, molt probablement per efecte de les repetides exposicions a les radiacions en el curs de les seves recerques.
Les condicions de treball que com a dona va haver de suportar a Cambridge i certes paraules despectives de James Watson fan aparèixer com un greuge la concessió del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina a Watson, Crick i Wilkins el 1962, quan ja s'havia produït la seva defunció. Els seus companys, fins i tot Watson, famós per la mordacitat amb la qual es refereix als seus col·legues, van expressar repetits cops el seu respecte personal i intel·lectual per ella.
- ↑ «Rosalind Franklin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Peretó, Juli «Rosalind Franklin, més enllà de la llegenda». Mètode, 25-07-2020 [Consulta: 25 agost 2020].
- ↑ «Rosalind Franklin, la descobridora desconeguda de l'ADN» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 26 abril 2013].