S

S
Caràcter	S (majúscula) Unicode: 0053 s (minúscula) Unicode: 0073 Ｓ (majúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF33 ｓ (minúscula, Taula de caràcters Unicode) Unicode: FF53 Ⓢ (majúscula) Unicode: 24C8 ⓢ (minúscula) Unicode: 24E2 🄢 (majúscula) Unicode: 1F122 ⒮ (minúscula) Unicode: 24AE 🆂 (majúscula) Unicode: 1F182 🅂 (majúscula) Unicode: 1F142 🄪 (majúscula) Unicode: 1F12A 🅢 (majúscula) Unicode: 1F162
Tipus	lletra de l'alfabet llatí i lletra consonant
Part de	alfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet romanès, alfabet eslovac, alfabet turc, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet internacional africà, Alfabet africà de referència, alfabet pannigerià, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet alemany i alfabet letó
Codi	... (codi Morse) Sierra (Alfabet fonètic de l'OTAN) S (Braille ASCII)

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants. El seu nom és essa,^[1] es^[2] o esse.^[3]

L'origen de la lletra seria semític Šîn (bow) era pronunciat com en català la xeix en xarop. En grec, aquest fonema no existia però si el de essa de manera que és el so que adoptà la lletra grega, σιγμα (sigma) que n'evolucionà. El nom "sigma" probablement prové de la lletra semítica "Sâmek" i no "Šîn". En etrusc i llatí, el valor de /s/ es va mantenir i només en els idiomes moderns, l'essa va representar altres sons com el de xeix en hongarès o /z/ en català, anglès, francès i alemany.