La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.[1] Està formada per una matriu extracel·lular líquida anomenada plasma. El plasma representa el 55% de la sang total, està compost principalment d'aigua (90% en volum),[2] i conté una dissolució de proteïnes, lípids, glucosa, ions minerals, hormones, diòxid de carboni (el plasma és el medi mitjà de transport de productes residuals), plaquetes i les cèl·lules sanguínies mateixes. L'any 2011 s'havien identificat en la sang 4.229 productes químics els quals potencialment es poden utilitzar en el diagnòstic de problemes de la salut[3]
Circula per artèries, venes i capil·lars, suposant el 7,7% del pes corporal. Té el seu origen en les cèl·lules mare hematopoètiques. El sistema hematopoètic, (dels mots grecs αἷμα, -ατος- = sang, ποίησις = creació), és el sistema encarregat de la formació de la sang.
La seva definició histològica és la de ser una varietat de teixit conjuntiu especialitzat. Caracteritzat a més per contenir una matriu extracel·lular líquida (el plasma sanguini), i una sèrie d'elements figurats.
El volum de sang circulant es diu volèmia, aquesta està avaluada entre 68 i 77 ml per kilogram de pes corporal. Una persona que pesi 70 kg té uns 5 litres de sang.[4] El pes total de la sang equival a 1/13, un 78% és aigua i el 22% restant són elements sòlids.[1]
- ↑ 1,0 1,1 «Sang». Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Enciclopèdia Catalana, S. A. [Consulta: 3 maig 2013].
- ↑ The Franklin Institute. «Blood - The Human Heart». Arxivat de l'original el 2009-03-05. [Consulta: 19 març 2009].
- ↑ Nikolaos Psychogios et al. «The Human Serum Metabolome» (article complet) (en anglès). PLoS ONE, 6, 2, 2011, pàg. e16957. DOI: 10.1371/journal.pone.0016957.
- ↑ Rubio, García i Carrasco, pàg. 27