Scriptorium

El terme scriptorium,^[2] literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics. No obstant això, múltiples indicis (tant documentals com arqueològics) semblen indicar que aquestes habitacions van ser molt poc freqüents, la major part de l'escriptura monàstica s'hauria realitzat en una espècie de cubicles que existien en els claustres o en les mateixes cel·les dels monjos. D'altra banda, les referències especialitzades solen al·ludir en l'actualitat amb el terme scriptoria a la producció escrita d'un monestir, i no a unes habitacions.

En qualsevol cas, i independentment de la seva identitat física, un scriptorium era, necessàriament, una zona pròxima o adjunta a una biblioteca, dit d'una altra manera, la presència d'una biblioteca és indici de l'existència propera d'un scriptorium .^[3] Els scriptoria , en aquest sentit d'habitacions dedicades a un fi concret, probablement només van existir durant períodes limitats, quan una institució o un individu volien aconseguir un gran nombre de textos copiats per nodrir una biblioteca, una vegada que això s'aconseguia, no hi hauria necessitat que aquestes zones seguissin estant habilitades per a això. Cap a començaments del segle xiii, es van començar a desenvolupar també negocis seculars de còpia de textos, els escribes professionals van poder haver arribat a tenir habitacions especials dedicades a la seva tasca, però en la major part dels casos el més probable és que tinguessin una taula d'escriptura propera a una finestra en les seves pròpies cases.