Secularisme

No s'ha de confondre amb secularitat.
Estats seculars, laics o no-confessionals
Estats religiosos

El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència.[1] En deriva el sistema moral laic (introduït vers el 1850 per George Jacob Holyoake) que interpreta i ordena la vida d'acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu,[2] i que propugna la separació entre el poder de l'estat i el de l'església (secularització).[3][4]

Com a filosofia, el laïcisme pretén interpretar la vida a partir de principis derivats únicament del món material, sense recórrer a la religió. Desplaça el focus de la religió cap a les preocupacions "temporals" i materials.[5]

Existeixen diferents tradicions seculars a occident, com els models francès, turc i anglosaxó, però també hi ha models a l'Índia,[6] on l'èmfasi està més en la igualtat davant la llei i la neutralitat de l'Estat que en la separació de poders en general. Els propòsits i arguments en suport del secularisme varien àmpliament, des d'asseveracions que és un element crucial de la modernització, fins que la religió i els valors tradicionals són endarrerits i divisius, o fins a l'afirmació que és l'únic garant de l'exercici religiós lliure.

  1. «Secularisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Secularisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Secularism». A: A Dictionary of Atheism. Oxford University Press, 2016. 
  4. John R. Shook, The Oxford Handbook of Secularism. Oxford University Press, 2017. p. 10
  5. Roznai, Yaniv (en anglès) Michigan State Law Review, 253, 07-06-2017, pàg. 324 [Consulta: 22 agost 2022]., citing Domenic Marbaniang
  6. «Secularism». A: The Oxford Encyclopedia of the Islamic World. Oxford University Press, 2009. ISBN 9780195305135. 

Secularisme

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne