Back الحرب الباردة الثانية Arabic İkinci Soyuq müharibə AZ Другая халодная вайна BE Другая халодная вайна BE-X-OLD Втора студена война Bulgarian দ্বিতীয় স্নায়ুযুদ্ধ Bengali/Bangla Druhá studená válka Czech Δεύτερος Ψυχρός Πόλεμος Greek Second Cold War English Nueva Guerra Fría Spanish
 Mapa localitzador de les tres superpotències de la hipotètica Segona Guerra Freda: Estats Units d'Amèrica, Rússia i Xina | |||
| Tipus | guerra freda  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1991-Actualitat | ||
| Escenari | Món | ||
| Lloc | Terra | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
Segona guerra freda o nova guerra freda és el conjunt de tensions diplomàtiques entre el món occidental, en particular els EUA i la Unió Europea, i països com la Rússia o Xina, ocorregudes des de la desintegració de la Unió Soviètica.[1][2][3][4]
Tot i que en el passat[5] es va utilitzar el terme per a referir-se a l'etapa de la Guerra Freda posterior a la détente,[6][7][8] que va iniciar-se als anys 70 del segle xx,[9][10][11] com una distensió de la tensió entre blocs i un reequilibri de forces mundials, les tensions entre zones d'influència han anat creixent amb les negociacions dels tractats de comerç internacional dels països anomenats "del primer món" per a aïllar i controlar als països emergents o "del segon món" especialment durant els darrers anys i concretament entre Estats Units i la Rússia de Putin o l'intent d'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea.[12][13][14]
El 10 de febrer de 2007 en la 43 Conferència de Seguretat de Múnic, el president rus Vladímir Putin va acusar en el seu discurs als Estats Units de fer un ús "il·legal" de la seva força militar.[15] Putin a més va acusar als Estats Units d'intentar crear un món unipolar governat per Washington en contra del desig de molts països de formar un món multipolar on totes les parts treballin coordinadament per la solució dels conflictes globals.
El discurs, que va ser criticat per analistes nord-americans els qui van acusar a Putin de voler retornar al món a la guerra freda, va ser la resposta de Rússia a les mesures preses a Washington per instal·lar un escut antimíssils en nacions membres de l'OTAN com Polònia i la República Txeca.[16] Segons Estats Units, l'escut antimíssils no tenia la intenció d'apuntar a Rússia sinó la de defensar a Europa d'atacs provinents de Corea del Nord i l'Iran. Aquesta explicació per descomptat no satisfà a Rússia que veu els intents nord-americans d'expandir l'OTAN per incloure a Ucraïna i a Geòrgia com a part d'una política per contenir i envoltar a Rússia i la qual anava en violació a la promesa feta per Ronald Reagan a Gorbatxov de no expandir l'OTAN més enllà dels límits de 1989.[17]
- ↑ Mackenzie, Ryan «Rubio: U.S. 'barreling toward a second Cold War'». The Des Moines Register. USA Today, 03-10-2015 [Consulta: 28 gener 2016]. Arxivat 27 de gener 2016 a Wayback Machine.
- ↑ Trenin, Dmitri «The crisis in Crimea could lead the world into a second cold war». The Guardian, 02-03-2014 [Consulta: 28 gener 2016]. Arxivat 20 de gener 2016 a Wayback Machine.
- ↑ Dmitri Trenin. «Welcome to Cold War II». Graham Holdings, 04-03-2014. Arxivat de l'original el 28 gener 2015. [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ Kozloff, Nikolas. «As Cold War II Looms, Washington Courts Nationalist, Rightwing - Catholic, Xenophobic Poland» (en anglès), 15-10-2015. Arxivat de l'original el 19 octubre 2017. [Consulta: 26 febrer 2019].
- ↑ Scott, David. China Stands Up: The PRC and the International System. Routledge, 2007, p. 79–81. ISBN 978-0415402705. LCCN 2006038771.
- ↑ Christie, Daniel J.; Beverly G. Toomey. «The Stress of Violence: School, Community, and World». A: Childhood Stress. Nova York: John Wiley & Sons, 1990, p. 305. ISBN 978-0471508687 [Consulta: 20 gener 2017].
- ↑ «Cold War II». The New York Times, 29-12-1975 [Consulta: 13 març 2018]. Arxivat 14 de març 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Painter, David S. «The Rise and Fall of the Second Cold War, 1981–91». A: The Cold War: An International History. Routledge, 1999, p. 95–111. ISBN 978-0-415-19446-4.
- ↑ Wald, Alan M. The New York Intellectuals: The Rise and Decline of the Anti-Stalinist Left From the 1930s to the 1980s. University of North Carolina Press, 1987, p. 344, 347. ISBN 978-0807841693 [Consulta: 20 gener 2017].
- ↑ Halliday, Fred. «The Making of the Cold». A: The Making of the Second Cold War. 2a edició. Verso Books, 1989. ISBN 978-0860911449 [Consulta: 20 gener 2017].
- ↑ Edwards, Paul N. «Computers and Politics in Cold War II». A: The Closed World: Computers and the Politics of Discourse in Cold War America. Massachusetts Institute of Technology, 1996, p. 276. ISBN 9780262550284 [Consulta: 20 gener 2017].
- ↑ Enric Prat, Els moviments socials a la Catalunya contemporània, Edicions Universitat de Barcelona, 2004. ISBN 9788447527908 (català)
- ↑ Robert Joumard, Tratados de libre comercio, editat per Attac Catalunya, 2015. (castellà)
- ↑ La guerra freda Universitat de Barcelona (català)
- ↑ «Putin rails against US foreign policy». Financial Times, 10-02-2007. Arxivat de l'original el 10 de desembre 2022. [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «Echoes of Cold War in Plans for US Shield». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 19 juny 2016].
- ↑ «RANSAC Nuclear News, 7 d'abril de 1999». Arxivat de l'original el 2009-05-17. [Consulta: 19 juny 2016].