Back سرجيوس الأول بطريرك القسطنطينية Arabic سرجيوس الاول بطريرك القسطنطينيه ARZ Сергий I Константинополски Bulgarian Sergios I. Konstantinopolský Czech Sergios I. (Patriarch) German Πατριάρχης Σέργιος Α΄ Greek Sergius I of Constantinople English Sergio I de Constantinopla Spanish Sergios I ET Serge Ier de Constantinople French
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 565 (Gregorià)  Síria |
| Mort | 9 desembre 638 (72/73 anys) Constantinoble (Turquia) |
 Patriarca de Constantinoble | |
| 18 abril 610 – 638 | |
| Arquebisbe | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme calcedoni |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, prevere |
Sergi I († 9 de desembre de 638 a Constantinoble) va ser el Patriarca Ecumènic de Constantinoble del 610 al 638. És famós per promoure el cristianisme monotelita, especialment a través de l'Ekthesis.[1]
Sergi va néixer de l'herència jacobita siriana.[2] Va arribar al poder com a patriarca de Constantinoble en 610. També va ser un partidari conegut de l'emperador Heracli, a qui va coronar com a emperador en 610.[3] Sergi també va donar suport a Heracli durant tota la seva campanya contra els perses. Sergi també va tenir un paper destacat en la defensa de Constantinoble contra les forces combinades àvars-perses-eslaves durant la seva invasió de Constantinoble en 626. Les connexions de Sergi amb les autoritats polítiques i religioses li van donar la seva influència tant a les comunitats religioses com a les polítiques per continuar el monotelisme com la fórmula primordial de Crist dins de l'església. Això es va trobar amb molta oposició, especialment des dels simpatitzants de Calcedònia, Màxim el Confessor i Sofroni. En resposta a la seva resistència a acceptar les idees del monotelisme, Sergi va respondre amb l'ectèsia, fórmula que prohibia la idea que la persona de Crist tingués dues energies a favor de la idea que la persona de Crist tenia dues naturaleses que estaven unides per una sola voluntat. L'Ectèsia va ser signada per Heracli en 638, el mateix any que Sergi va morir.[4] L'Ectèsia només es veuria com una doctrina acceptada durant dos anys; la mort del Papa Honori I es va traduir en una reducció significativa del suport del monotelisme. L'Ectèsia va ser condemnada el 640 pel papa Joan IV.[5] Addicionalment, tant Sergi com el Papa Honori I van ser condemnats com heretges per l'església el 680-681 pel Tercer Concili de Constantinoble.[6]