Setge de Girona de 1809

Setge de Girona de 1809
Guerra del Francès
	; Setge de Girona de 1808 Setge de Girona de 1808 (Catalunya 1802-1812)
	; El setge de Girona de 1809
Tipus	setge
Data	2 de maig de 1809 a l'11 de desembre del 1809
Coordenades	41° 59′ N, 2° 49′ E / 41.98°N,2.82°E
Lloc	Girona
Estat	Espanya
Resultat	Victòria de l'exèrcit francès
Bàndols
Primer Imperi Francès	Regne d'Espanya
Comandants
Charles Pierre François Augereau, Duc de Castiglione	Mariano Álvarez de Castro
Forces
35.000 aprox.; 40 canons	5.600 regulars, miquelets i companyia de Santa Bàrbara
Baixes
8.000 morts o ferits	5.000 morts o ferits

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808. La Grande Armée va assetjar la ciutat de Girona durant set mesos, del 6 de maig al 12 de desembre de 1809. Girona tenia una importància estratègica perquè controlava la carretera principal entre França i Espanya.

Uns 32.000 efectius francesos i westfalians van assetjar la ciutat. El general Laurent de Gouvion Saint-Cyr va estar al comandament dels francesos durant bona part del setge. El mariscal Pierre Augereau va prendre el comandament després del 12 d'octubre.

La defensa a ultrança de la ciutat, amb uns 9.000 efectius i milicians, fou liderada pel general Mariano Álvarez de Castro, governador militar de la plaça de Girona d'ençà del febrer de 1808. Girona va aguantar fins que la malaltia i la fam la van obligar a capitular.

Encara que molt superats en nombre, els defensors van forçar un llarg setge, i gran part de l'exèrcit francès va ser capturat durant una temporada de la campanya. La batalla es va convertir en llegendària al llarg de la Guerra d'Independència i Álvarez es va convertir en un heroi nacional.