|
---|
Conquesta d'Europa oriental |
|
Campanyes del Mediterrani |
|
|
|
El setge de Malta (també conegut com a Gran setge de Malta) va tenir lloc el 1565 quan l'Imperi Otomà va envair l'Illa de Malta, aleshores ocupada pels cavallers de l'orde de Sant Joan.
El setge és considerat un dels més importants de la història militar, i des del punt de vista dels defensors, un dels més reeixits. Va ser el punt culminant d'una escalada d'enfrontaments entre els imperis espanyol i l'otomà pel control del Mediterrani.
L'escalada militar havia inclòs un atac previ sobre Malta el 1551 per part del corsari turc Turgut Reis, amb una important derrota de l'armada espanyola davant dels turcs[1] en la batalla de Gerba el 1560.
- ↑ A l'Espanya dels segles XV i xvi s'entenia per "turcs o "el Turc" tant els propis turcs otomans, com tots els musulmans del Mediterrani com, per exemple, els pobles amazics que eren vassalls de l'Imperi Otomà. La paraula "moro" era la més habitual per referir-se als habitants d'Orà cap Occident. Ni "moro", ni "turc" tenien connotacions despectives, sinó que s'utilitzaven de manera similar a la denominació de "gallec" que utilitzen els llatinoamericans per referir-se als oriünds espanyols. En aquest article, s'empra "turc" per a l'ús anteriorment descrit. Cal aclarir que gran part de l'exèrcit musulmà era amazic.