Silvanita | |
---|---|
Silvanita de Sacarîmb, Hunedoara, Romania | |
Fórmula química | (Au,Ag)₂Te₄ |
Epònim | tel·luri |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.EA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EA.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.04 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | massiu a cristal·lí |
Massa molar | 429.89 gm |
Color | blanc argent amb tonalitats groguenques |
Exfoliació | {010} perfecta |
Fractura | desigual |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 1,5 a 2 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris acer |
Diafanitat | opaca |
Gravetat específica | 8,2 |
Densitat | 8,1 |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | no |
Fluorescència | no en té |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Syv |
Referències | [1] |
La silvanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1835 en una mina de Baia de Arieş del districte d'Alba, a la regió de Transsilvània (Romania), sent nomenada així per Louis Albert Necker de Sausaure en honor d'aquesta regió.