Back Ensifer meliloti English Ensifer meliloti Spanish Ensifer meliloti EU Sinorhizobium meliloti French Sinorhizobium meliloti GL Sinorhizobium meliloti Italian Sinorhizobium meliloti Dutch Sinorhizobium meliloti Swedish

Sinorhizobium meliloti

Infotaula d'ésser viuSinorhizobium meliloti Modifica el valor a Wikidata

Nòduls de S. meliloti a les arrels d'alfals
Dades
Tinció de Gramgramnegatiu Modifica el valor a Wikidata
Soca
Taxonomia
RegnePseudomonadati
FílumPseudomonadota
ClasseAlphaproteobacteria
OrdreHyphomicrobiales
FamíliaRhizobiaceae
GènereSinorhizobium
EspècieSinorhizobium meliloti Modifica el valor a Wikidata
(Dangeard 1926) De Lajudie et al. 1994, comb. nov.
Nomenclatura
Sinònims
  • Rhizobium meliloti Dangeard 1926
  • Ensifer meliloti (Dangeard 1926) Young 2003, comb. nov.
biovars
  • S. m. bv. mediterranense[1]
  • S. m. bv. medicaginis[2]
  • S. m. bv. meliloti
  • S. m. bv. lancerottense[3]

Sinorhizobium meliloti és un bacteri gramnegatiu que pot formar una relació simbiòtica fent la fixació del nitrogen a través de nòduls de les arrels amb determinades plantes de la família fabàcia (Medicago, Melilotus i Trigonella), incloent l'organisme model Medicago truncatula. El genoma de S. meliloti conté tres replicons, un cromosoma de 3,65 megabases i dos cròmids:[4] pSymA (d'1,35 megabases) i pSymB (d'1,68 megabases), els quals ha estat seqüenciats totalment.[5][6][7][8]

  1. ↑ Mnasri, B. et al. «Salt-tolerant rhizobia isolated from a Tunisian oasis that are highly effective for symbiotic N2-fixation with Phaseolus vulgaris constitute a novel biovar (bv. mediterranense) of Sinorhizobium meliloti.». Arch. Microbiol., 187, 1, 2007, pàg. 79–85. DOI: 10.1007/s00203-006-0173-x.
  2. ↑ Villegas Mdel, C. et al. «Nitrogen-fixing sinorhizobia with Medicago laciniata constitute a novel biovar (bv. medicaginis) of S. meliloti.». Syst. Appl. Microbiol., 29, 7, 2006, pàg. 526–538. DOI: 10.1016/j.syapm.2005.12.008. PMID: 16413160.
  3. ↑ León-Barrios, M., M. J. Lorite, J. Donate-Correa, and J. Sanjuán «Ensifer meliloti bv. lancerottense establishes nitrogen-fixing symbiosis with Lotus endemic to the Canary Islands and shows distinctive symbiotic genotypes and host range.». Syst. Appl. Microbiol., 32, 6, 2009, pàg. 413–420. DOI: 10.1016/j.syapm.2009.04.003. PMID: 19477097.
  4. ↑ Harrison, P. W. et al. «Introducing the bacterial ‘chromid': not a chromosome, not a plasmid». Trends in Microbiology, 18, 4, 2010, pàg. 141–148. DOI: doi:10.1016/j.tim.2009.12.010. PMID: 20080407.
  5. ↑ Galibert, F. et al. «The composite genome of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti.». Science, 293, 5530, 2001, pàg. 668–672. DOI: 10.1126/science.1060966. PMID: 11474104.
  6. ↑ Capela, D. et al. «Analysis of the chromosome sequence of the legume symbiont Sinorhizobium meliloti strain 1021.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9877–9882. DOI: 10.1073/pnas.161294398. PMC: 55546. PMID: 11481430.
  7. ↑ Barnett, M. J. et al. «Nucleotide sequence and predicted functions of the entire Sinorhizobium meliloti pSymA megaplasmid.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9883–9888. DOI: 10.1073/pnas.161294798. PMC: 55547. PMID: 11481432.
  8. ↑ Finan, T. M. et al. «The complete sequence of the 1,683-kb pSymB megaplasmid from the N2-fixing endosymbiont Sinorhizobium meliloti.». Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 98, 17, 2001, pàg. 9889–9894. DOI: 10.1073/pnas.161294698. PMID: 11481431.

Sinorhizobium meliloti

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne