Sistema immunitari

El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties. Detecta una gran varietat d'agents nocius, que van des dels virus fins als cucs paràsits, tot distingint-los dels teixits sans de l'organisme. En moltes espècies, se subdivideix en sistema immunitari innat i sistema immunitari adaptatiu, que compleixen les seves funcions mitjançant la immunitat humoral i la immunitat cel·lular. En els éssers humans, la barrera hematoencefàlica, la barrera hematocefalorraquídia i altres barreres cerebrals separen el sistema immunitari perifèric del sistema neuroimmunitari, que protegeix el cervell.

De la mateixa manera que els patògens evolucionen constantment i no deixen de desenvolupar noves adaptacions per evadir el sistema immunitari, els mecanismes de defensa també han evolucionat per reconèixer i neutralitzar millor els patògens. Fins i tot els organismes unicel·lulars senzills, com ara els bacteris, tenen un sistema immunitari rudimentari consistent en un conjunt d'enzims que els protegeixen contra els bacteriòfags. Altres mecanismes immunitaris bàsics evolucionaren en els eucariotes primitius i encara es troben en els seus descendents moderns, incloent-hi les plantes i els invertebrats. Aquests mecanismes inclouen la fagocitosi, pèptids antimicrobians coneguts com a defensines i el sistema del complement. Els vertebrats mandibulats, entre els quals es troben els éssers humans, tenen sistemes defensius encara més avançats,^[1] incloent-hi la capacitat d'adaptar-se amb el pas del temps per reconèixer patògens específics amb més eficàcia. La immunitat adaptativa o adquirida genera una memòria immunitària a partir de la seva resposta inicial a un patogen determinat que permet oferir una resposta més potent la propera vegada que el sistema immunitari es trobi amb el mateix patogen. La vacunació es fonamenta en aquest procés.

Els trastorns del sistema immunitari poden causar malalties autoimmunitàries, malalties inflamatòries i càncer. La immunodeficiència, un estat en el qual el sistema immunitari no funciona de manera eficaç, pot desembocar en infeccions recurrents i potencialment mortals. El seu origen pot raure en una malaltia genètica, com ara la immunodeficiència combinada greu, una malaltia adquirida, com ara la sida, o l'ús de medicaments immunosupressors. L'autoimmunitat és el fenomen pel qual un sistema immunitari hiperactiu ataca teixits normals com si fossin organismes aliens. La tiroïditis de Hashimoto, l'artritis reumatoide, la diabetis mellitus de tipus 1 i el lupus eritematós sistèmic són algunes de les malalties autoimmunitàries més freqüents. La immunologia és la branca de la ciència que estudia el sistema immunitari en el seu conjunt.