 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Sistemes monetaris de tradició carolíngia». (vegeu la discussió, pendent de concretar). |
El sistema monetari carolingi fou un model monetari implantat per Carlemany mitjançant una reforma legislativa efectuada la darrera part del seu regnat (768-814) i que va ser sostingut pels seus successors i pobles veïns. Alguns dels seus aspectes s'han mantingut vigents fins a finals del segle xx en els sistemes monetaris de tradició carolíngia.
La reforma va tenir un ampli abast: el reforç de la regalia monetària, o potestat del rei del dret de la moneda; l'articulació d'un sistema monometàl·lic basat en l'argent; la fixació del pes de la lliura en 434,8 g, que prendria el nom de lliura carolíngia; la creació d'un diner efectiu de plata a raó de 1/240 parts de la lliura i; reforma de la mesura intermèdia, el sou, format per 12 diners, i per tant, cada 20 d'ells conformadors d'una lliura. En el sistema carolingi, i en gairebé tots els seus derivats de l'alta edat mitjana, només existiren el diner i el seu òbol com a moneda efectiva, essent la lliura i el sou unitats de compte.
El sistema, malgrat la seva degeneració posterior, va servir de base sobre el que es varen sustentar gairebé tots els sistemes monetaris d'Europa occidental a partir de la seva creació, especialment en la comptabilitat, a raó que 12 diners feien un sou i 20 sous 1 lliura, o, altrament, 240 diners feien una lliura.