Tipus | pèrdua sensorial, trastorn auditiu, símptoma de l'orella i discapacitat sensorial |
---|---|
Especialitat | otorinolaringologia |
Patogènesi | |
Associació genètica | GJB2 (en) |
Classificació | |
CIM-10 | H90-H91 |
CIM-9 | 389 |
CIAP | H86 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0143514, 0211577 i 0211578 |
MedlinePlus | 003044 |
eMedicine | 994159 |
MeSH | D034381 |
UMLS CUI | C3887873, C0018772, C0339789, C1384666, C0011053 i C0151588 |
La sordesa és la manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua; també és coneguda per hipoacúsia; la sordesa completa que afecta una orella o ambdues s'anomena cofosi.[1] És la condició de la persona privada del sentit de l'oïda, una disminució total o parcial en la capacitat de detectar o comprendre els sons.[2] Aquesta afectació pot ser parcial o total, transitòria o permanent, guarible amb tractament mèdic o no. Les persones amb problemes de sordesa presenten dificultats especials per percebre i comprendre la informació i per desenvolupar unes habilitats socials de tipus comunicatiu.
És important remarcar la diferència psíquica i social entre arribar a la sordesa abans de l'adquisició del llenguatge oral o amb posterioritat.