Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 33,987721 Da |
Trobat en el tàxon | |
Rol | contaminant aeri, Molècules gasoses de senyalització i metabòlit primari |
Estructura química | |
Fórmula química | H₂S |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Velocitat del so | 289 m/s (0 ℃, gas) |
PKa | 7,04 |
Solubilitat | 0,4 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
Moment dipolar elèctric | 0,97 D |
Punt de fusió | −86 ℃ −85,5 ℃ |
Punt d'ebullició | −61 ℃ (a 760 Torr) −59,55 ℃ (a 101,325 kPa) |
Entropia molar estàndard | 205,8 J/(mol K) |
Moment dipolar elèctric | 0,97 D |
Pressió de vapor | 17,6 atm (a 20 ℃) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 4 % (V/V) |
Límit superior d'explosivitat | 44 % (V/V) |
Límit d'exposició sostre | 15 mg/m³ (cap valor) 70 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) 28 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) |
IDLH | 140 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
gas inflamable |
El sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H2S. És un gas incolor i molt verinós amb una típica olor d'ous podrits a concentracions inferiors a 100 parts per milió. Les seves dissolucions aquoses s'anomenen àcid sulfhídric. Sovint es forma com a resultat de la degradació bacteriana de la matèria orgànica en absència d'oxigen com passa en els pantans, clavegueres (digestió anaeròbica). També es presenta en gasos volcànics, el gas natural i algunes aigües subterrànies (fonts pudes, pudoses o pudents). El cos humà en produeix petites quantitats i es fa servir com molècules senyalitzadores.
Es creu que el sulfur d'hidrogen ha intervingut en l'origen de la vida a la Terra.[1] D'altra banda, també es pensa que la seva presència en l'atmosfera ha tingut un gran paper en les extincions massives del Permià-Triàsic fa uns 252 milions d'anys.