Tadao Ando

Tadao Ando

(2004)
Biografia
Naixement	13 setembre 1941 (83 anys) Minato (Japó)
Formació	Universitat de les Arts d'Osaka
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Ocupació	arquitecte
Ocupador	Universitat de Tòquio
Membre de	Royal Academy of Arts (membre honorari) Académie d'architecture
Esport	boxa
Obra
Obres destacables Honpukuji (en) Casa Azuma (1994) Fabrica
Localització dels arxius	Institut Francès d'Arquitectura [ 364 AA, ANDO]
Premis
(23 abril 2021)  Comandant de la Legió d'Honor (19 desembre 2013)  Comanador de les Arts i les Lletres (2010)  Orde de Cultura (2003)  Persona de Mèrit Cultural (2002)  Premi Kyoto d'arts i filosofia (1997)  Medalla d'or del RIBA (1996)  Praemium Imperiale (1995)  Premi Pritzker (1994)  Premi Asahi (1992)  Premi d'Arquitectura Carlsberg (1985)  Medalla Alvar Aalto  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres  Cavaller de les Arts i les Lletres  premi de l'Acadèmia Japonesa de les Arts  Gran Oficial de l'Orde de l'Estrella d'Itàlia  Compasso d'Oro
Lloc web	tadao-ando.com

Tadao Ando (安藤 忠雄, Andō Tadao) (Osaka, 13 de setembre de 1941). Arquitecte mitjançant l'autoaprenentatge.^[1] Els seus viatges conjuntament amb nombroses lectures li han atorgat els coneixements necessaris del seu ofici. Va visitar edificis dissenyats per famosos arquitectes com Le Corbusier, Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright i Louis Kahn abans de tornar a Osaka per fundar l'any 1968 el seu estudi: Tadao Ando Architects & Associates Arxivat 2015-02-11 a Wayback Machine..

Classificat per Francesco Dal Co dins del corrent anomenat regionalisme crític. Rebutja la utilització indiscriminada de l'arquitectura moderna a les diferents cultures del món. La seva obra combina formes actuals i materials contemporanis amb principis estètics i espacials tradicionals japonesos, destacant en la integració dels edificis dins del seu entorn natural. Empra el formigó llis, on resten les empremtes visibles de l'encofrat, per crear plans murals tectònics que serveixen com a superfícies per capturar la llum.

En els seus dissenys Ando rebutja el materialisme consumista de la societat actual visible en moltes obres arquitectòniques. Aquest fet no li impedeix utilitzar en els seus projectes els materials característics de l'època moderna emprant-los de manera que aparentin senzillesa i proporcionin al mateix temps sensacions positives. Entre altres recursos ho aconsegueix mitjançant les formes, la llum o l'aigua. Es basa generalment en trames geomètriques que serveixen de pauta per a l'ordenament dels seus espais. Alberto Campo Baeza, arquitecte i catedràtic, va escriure sobre Tadao Ando: "Dins d'aquesta tasca creadora que és l'arquitectura guanya la carrera qui corre més a poc a poc."^[2]

D'altra banda, estudia fórmules per solucionar o millorar el caos de l'urbanisme existent en moltes poblacions japoneses. Aquest aspecte el tracta des d'un doble vessant: la primera, crítica i la segona, de sensibilitat i comprensió. Ha rebut nombrosos premis i distincions, com la Medalla Alvar Aalto (1985), el Praemium imperiale ^[3] (1996), el Premi Kyoto (2002) i el màxim guardó internacional d'arquitectura, el Premi Pritzker (1995), comparable al Premi Nobel. Ha estat convidat com a professor visitant de diferents universitats: Colúmbia, Yale o Harvard.