Tanc

Per a altres significats, vegeu «Tanc d'emmagatzematge».

No s'ha de confondre amb Tank.

El tanc és un vehicle armat, blindat i amb un sistema de tracció tot terreny mitjançant erugues.^[1] Esporàdicament, és anomenat carro de combat.

El nom tanc (en anglès tank, 'dipòsit', com en català) va aparèixer a les fàbriques britàniques: els treballadors anomenaven així aquest tipus de vehicles perquè creien que estaven construint dipòsits d'aigua mòbils; inicialment, aquests vehicles de combat es camuflaven en dipòsits de combustible. El mot, nascut com a codi, de seguida esdevingué el nom propi d'aquest tipus de vehicle militar. El català tanc equival al castellà carro de combate o tanque, al francés char de combat, char d'assaut, o tank, a l'italià carro armato, al portugués carro de combate o (col·loquialment) tanque, al romanés tanc, al rus tank (танк), etc.

De vegades s'usa blindat com a sinònim de tanc; pròpiament, blindat és un terme que s'aplica genèricament a tota mena de vehicles dotats de blindatge (vehicles blindats de combat), incloent-hi el tanc, la tanqueta, el vehicle de combat d'infanteria, etc. El català blindat, doncs, equival a l'anglès armoured vehicle, esp. blindado, fr. (char) blindé, it. blindato, port. blindado, etc. També s'usa Blindats com a equivalent d'una Arma Blindada (branca blindada d'un exèrcit: ang. Armoured Corps, esp. Arma Blindada, fr. Arme blindée, it. Arma corazzata, port. Arma Blindada), o bé del conjunt de forces blindades de què disposa un exèrcit (ang. armoured forces, esp. fuerzas blindadas, fr. forces blindées, it. forze corazzate, port. forças blindadas).

Els primers vehicles van formar part de l'exèrcit britànic durant la Primera Guerra Mundial; van aparèixer com una resposta davant les dificultats que tenia la infanteria convencional quan havia d'atacar les trinxeres protegides per filferro i metralladores, contra les quals sovint fracassava.^[2] Els primers tancs no van ser gaire efectius, ja que s'avariaven fàcilment, estaven poc blindats i eren fàcilment destruïts amb granades. El tanc de la Primera Guerra Mundial no era una arma gaire contundent.^[2] Durant la Segona Guerra Mundial destaquen els Panzer, que van ser els tancs de la Wehrmacht; van ser els primers a dur ràdio i feien servir tàctiques de combat més elaborades. La importància que tingueren els tancs durant la Segona Guerra Mundial queda reflectida en les dades de la producció soviètica, que van arribar a fabricar uns 80.000 tancs.^[3] A patir de la postguerra es desenvolupà el tipus anomenat MBT (de l'anglès main battle tank, "tanc principal de batalla")^[4] amb canons de gran calibre, ben blindat, àgil i capaç de lluitar tant en una guerra química com en una nuclear.^[5]

Aquests vehicles, de manera progressiva, han anat incorporant tot tipus d'innovacions tecnològiques, com ara ordinadors i sistemes de visió nocturna. La dotació de personal dels tancs acostuma a estar composta de quatre militars (tanquistes): el conductor, el carregador del canó, l'artiller i el comandant.^[6]