Bruckner el 1886 | |
Forma musical | obra de composició musical |
---|---|
Tonalitat | do major |
Compositor | Anton Bruckner |
Data de publicació | 1884 |
Catalogació | WAB 45 |
Part de | list of compositions by Anton Bruckner (en) |
Intèrpret | SATB cor i solistes |
Instrumentació | orgue |
Moviments | |
5 | |
El Te Deum en do major, WAB 45, és una versió de l'himne Te Deum, compost per Anton Bruckner per a SATB, cor i solistes, orquestra, i orgue ad libitum. És la darrera obra coral important de de Bruckner i la més imponent. Ell mateix la considerava la seva millor creació,[1] «l'orgull de la meva vida»,[2] i la va dedicar a Déu «en agraïment perquè els meus perseguidors —els admiradors vienesos de Brahms— encara no han aconseguit matar-me».[3] La va començar a escriure el 1881 i la va completar el 1884. El matex compositor va dirigir l'estrena (amb acompanyament de dos pianos) el 2 de maig de 1885. Va ser acollida amb un gran entusiasme, igual que la primera interpretació amb orquestra sota la direcció de Hans Richter el 10 de gener de 1886. La interpretació a Berlín el 31 de maig de 1891 va ser un dels triomfs personals més grans de la vida de Bruckner. Es van fer fins a vint-i-sis interpretacions durant els dos últims anys de la vida de Bruckner.[4]