Tebes (Egipte)

Per a la ciutat cadmea de Beòcia, vegeu Tebes (Grècia)

L'Antiga Tebes amb la seva necròpolis
Temple de Luxor
Dades
Tipus	Ciutat antiga, jaciment arqueològic, empori i grup d'estructures o edificis
Construcció	3200 aC
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 7.390,16 ha zona tampó: 443,55 ha
Altitud	78 m
Patrimoni	Antic Egipte: Temple de Karnak Temple de Luxor Necròpolis Tebana
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Governació de Luxor (Egipte) i governació de Qena (Egipte)
Banyat per	Nil
25° 43′ 14″ N, 32° 36′ 37″ E / 25.720555555556°N,32.610277777778°E / 25.720555555556; 32.610277777778
Format per	Temple de Karnak temple de Luxor necròpolis tebana
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Països àrabs
Data	?, Criteris PH: (i), (iii) i (vi)
Identificador	87
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Temple de Karnak
Data	1979 (3a Sessió)
Identificador	87-001
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
temple de Luxor
Data	1979 (3a Sessió)
Identificador	87-002
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
necròpolis tebana
Data	1979 (3a Sessió)
Identificador	87-003
Plànol
Els colossos de Mèmnon, que flanquejaven el temple funerari d'Amenofis III [1]

Tebes és el nom grec (Θήβαι, Thébai) d'una ciutat de l'antic Egipte, pertanyent al quart nomós de l'Alt Egipte (Wast). Correspon a l'antiga Waset, descrita per Homer com «la ciutat de les cent portes», pel gran nombre d'obertures de les seves muralles; més endavant, fou anomenada pels àrabs Al-Uqsur, la ciutat dels palaus, pels seus edificis monumentals, que van prendre per palaus; va ser fundada cap entre el 3200 i el 3000 aC. Va ser durant diverses èpoques una de les principals capitals dels faraons egipcis junt amb Memfis i la principal capital religiosa de l'Imperi nou. La zona fou habitada com a mínim des del paleolític mitjà (entre el 40000 i el 33000 aC, aproximadament).^[2]

L'antiga Tebes, que s'estén sota la moderna ciutat egípcia de Luxor i que també inclou el complex de temples de Karnak i el temple de Luxor, a la riba oriental del Nil, fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979. Aquest bé cultural inclou també les necròpolis de la riba occidental, una zona anomenada també Tebes Oest: la vall dels Reis, la vall de les Reines, el temple de Ramsès III a Madinet Habu, el Ramesseum (temple mortuori de Ramsès II), els temples de Deir el-Bahari, Deir al-Madinah (poble i necròpolis d'artesans i constructors), les tombes dels Nobles, el Malkatta (palau d'Amenhotep III) i els colossos de Memnon, part del temple mortuori d'Amenhotep III, entre d'altres.

Està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.^[3]