L'article o secció necessita millores de format. |
| |
Tipus | client de missatgeria instantània, programari lliure, aplicació mòbil, lloc web, empresa punt com, aplicació web i comunitat digital |
---|---|
Versió inicial | 14 agost 2013 |
Versió estable | |
Llicència | GNU GPL 3.0 llicència de propietat GNU General Public License |
Disponible en | |
En català | Sí |
Epònim | telegrama |
Part de | alt-tech |
Característiques tècniques | |
Sistema operatiu | iOS, Android, Microsoft Windows, Chrome OS, macOS i Linux |
Plataforma | Android, iOS, x86_64 i ARM |
Format | descàrrega digital i alplicació web progressiva |
Dispositiu d'entrada | pantalla tàctil |
Escrit en | C++ i Java |
Format de fitxer de lectura | |
Format de fitxer d'escriptura | |
Biblioteca d'interfície d'usuari | Qt |
Equip | |
Desenvolupador(s) | Telegram FZ-LLC |
Distribuidor | Microsoft Store, Google Play, App Store i Huawei AppGallery |
Més informació | |
Lloc web | telegram.org (anglès) |
Stack Exchange | Etiqueta |
Id. Subreddit | Telegram |
Id. Framalibre | telegram |
| |
Telegram és una aplicació de missatgeria instantània gratuïta i feta amb programari lliure que permet enviar i rebre missatges a través d'Internet. Permet crear grups i enviar imatges i vídeos.[1] Un dels seus objectius és proveir una major privadesa i seguretat en comparació amb altres aplicacions similars.[2][3] Ha estat desenvolupat pels germans Nikolai i Pàvel Dúrov, els creadors de la xarxa social VK.
Amb 1.000 milions d'usuaris,[4] actualment és el tercer client de missatgeria instantània pel que fa a nombre d'usuaris al món, darrere de Whatsapp i WeChat.[5] Telegram és una aplicació de programari lliure, que pot ser modificada per la comunitat, pel que existeixen clients oficials per als sistemes operatius mòbils Android i iOS, i també per a ordinadors, així com versions per executar en el navegador.[6] L'aplicació està disponible en català.[7]
La privacitat i seguretat de les dades sempre ha estat un factor que l'ha diferenciat respecte altres competidors. Són moltes les pressions que Dúrov va tenir per part d'estats, en molts casos va fer pública la resposta negativa.[4] Tanmateix, el 2023 la revista Wired va publicar que, en la pràctica, el Servei de Seguretat Federal rus havia aconseguit accés a Telegram.[8] El 2024 Dúrov va ser detingut a per la policia francesa en compliment d'una ordre de recerca que també hi tenia per no col·laborar amb les autoritats policials.[9]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :2