Tenacitat

La tenacitat és la resistència que presenta un mineral a trencar-se o a deformar-se. Segons la tenacitat, els minerals es divideixen en sis grups, de grau més petit a més gran: fràgil, mal·leable, sèctil, dúctil, flexible i elàstic.

Els materials tenaços són capaços d'absorbir molta energia cinètica de l'objecte que provoca el xoc i la transformen en deformació plàstica o elàstica, evitant el trencament. Els materials fràgils es trenquen sense deformació quan són sotmesos a un xoc i no absorbeixen energia cinètica. En ciència de materials, la tenacitat és l'energia de deformació total que és capaç d'absorbir o acumular un material abans d'arribar a la ruptura en condicions d'impacte, per acumulació de dislocacions. Es deu principalment al grau de cohesió entre molècules. En mineralogia la tenacitat és la resistència que oposa un mineral o un altre material a ser trencat, molt, doblegat, estripat o suprimit.

Cal notar que per a un material viscoelàstic aquesta energia dependria de l'evolució de velocitat deformació, mentre que a materials elastoplàstics és independent d'ells.