Tennantita | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Tennantita de la pedrera Lengenbach, a Suïssa | |
Fórmula química | Cu₆[Cu₄(Fe,Zn)₂]As₄S13 |
Epònim | Smithson Tennant |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfarsenits |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.GB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.05 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic hexatetrahedral (43m) |
Hàbit cristal·lí | massiu, cristalls ben formats |
Color | gris acer, negre |
Macles | macles de contacte i de penetració |
Exfoliació | no en té |
Fractura | concoidal, desigual, rugosa |
Tenacitat | una mica fràgil |
Duresa (Mohs) | 3 a 4,5 |
Lluïssor | metàl·lica, semimetàl·lica |
Color de la ratlla | gris acer amb reflexos vermell cirera |
Diafanitat | opaca, excepte en fragments molt fins |
Gravetat específica | 4,65 |
Densitat | 4,6 a 4,7 |
Lluïssor polida | gris, apropant-se cap al negre-marró a vermell cirera |
Propietats òptiques | isotròpica |
Índex de refracció | n més gran de 2,72 |
Més informació | |
Estatus IMA | cap valor i mineral heretat (G) |
Referències | [1] |
El terme tennantita fa referència als minerals que formen el subgrup de la tennantita, creat l'any 2020.[2] Prèviament, la tennantita era un mineral aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA), anomenada així l'any 1819 per William Phillips en honor del químic anglès Smithson Tennant (1761-1815).