Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 151,87541072 Da |
Trobat en el tàxon | |
Rol | carcinogen ocupacional i cancerigen |
Estructura química | |
Fórmula química | CCl₄ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,59 g/cm³ (a 20 ℃, líquid) |
Velocitat del so | 930 m/s (25 ℃, líquid) |
Índex de refracció | 1,4607 |
Solubilitat | 0,05 g/100 g (aigua, 20 ℃) 0,8 g/l (aigua, 20 ℃) |
Moment dipolar elèctric | 0 D |
Punt de fusió | −23 ℃ −22,6 ℃ −23 ℃ |
Punt d'ebullició | 77 ℃ (a 760 Torr) 76,8 ℃ (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 0 D |
Pressió de vapor | 91 mmHg (a 20 ℃) 11,6 kPa (a 20 ℃) |
Coeficient de repartiment aigua/octanol | 2,64 |
Tensió superficial | 26,43 mN/m (a 25 ℃) |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 62,9 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
Límit d'exposició a curt termini | 12,6 mg/m³ (cap valor) |
Límit d'exposició màxim | 200 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) |
Límit d'exposició sostre | 25 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) |
IDLH | 1.258 mg/m³ |
Potencial d'escalfament global | 2.019 |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
El tetraclorur de carboni, o tetraclorometà, és un compost binari de carboni i clor, amb fórmula química . És un líquid d'olor semblant a la del cloroform, amb punt d'ebullició 76,7 °C, punt de fusió 22,9 °C, i densitat 1,6 g/ml.[1] És volàtil i molt estable. La inhalació dels seus vapors pot deprimir l'activitat del sistema nerviós central i causar degeneració del fetge i els ronyons. Es preveu raonablement que sigui un carcinogen humà.[2] Actualment està prohibida la seva producció i ús industrial.