Tetraedrita | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Fórmula química | Cu₃SbS3,25 |
Epònim | tetràedre |
Classificació | |
Categoria | sulfurs > sulfantimonits |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.GB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.05 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | cúbic |
Color | gris acer a negre |
Exfoliació | no en té |
Fractura | concoidal, desigual |
Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | negra |
Densitat | 4,6 a 5,2 |
Estatus IMA | cap valor i aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
La tetraedrita va ser considerada una espècie mineral fins a l'any 2020, quan va ser desacreditada per l'Associació Mineralògica Internacional.[1] Des d'aquell moment el terme tetraedrita s'empra com a sinònim del subgrup de la tetraedrita, o bé per anomenar les espècies que el conformen sense especificar-ne una per falta d'anàlisis concloents.[2]
Apareix en vetes hidrotermals, a temperatures de baixes a moderades. També es pot trobar en alguns dipòsits de metamorfisme de contacte. Normalment associada a minerals de coure, plata, plom i zinc. Aporten informació als geòlegs sobre les condicions en què es van formar els jaciments, perquè a mesura que la temperatura va decreixent aquests minerals es van enriquint en mercuri i plata.