Theodor Boveri

Theodor Boveri
Biografia
Naixement	12 octubre 1866 ; Bamberg (Alemanya)
Mort	15 octubre 1915 (49 anys); Würzburg (Alemanya)
Sepultura	Hauptfriedhof Bamberg (en)
Grup ètnic	alemany
Formació	Universitat de Múnic
Es coneix per	Desenvolupament embrionari; Teoria cromosòmica de l'herència; Centrosoma
Activitat
Ocupació	Genètica, biologia cel·lular
Ocupador	Universitat de Würzburg
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1913–); Acadèmia de Ciències de Rússia (1906–); Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Alumnes	Nettie Stevens
Influències	Kristine Bonnevie
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Estatal de Baviera ;
Família
Cònjuge	Marcella Boveri
Fills	Margret Boveri
Germans	Robert Boveri; Walter Boveri
Premis
	(1913) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; (1912) Medalla Erzherzog Rainer ;
	Signatura

Theodor Heinrich Boveri (12 d'octubre de 1862 - 15 d'octubre de 1915) va ser un biòleg alemany conegut pels seu estudis sobre la biologia cel·lular en relació. Va estar casat amb la biòloga nord-americana Marcella O'Grady (1863-1950) que havia estat estudiant de doctorat a l'Institut Zoològic de Würzburg amb qui es casà durant el darrer lustre del segle xix i que fou una de les més directes col·laboradores a la recerca de Boveri.^[1] Amb Marcella tingué la seva única filla Margret Boveri (1900-1975) que es va convertir en una de les més conegudes periodistes alemanyes de la postguerra.

El treball de Boveri amb eriçons de mar va mostrar que era necessari disposar tots els cromosomes presents perquè hi hagués un correcte desenvolupament embrionari. Aquest descobriment va ser una part clau de la teoria cromosòmica de Boveri-Sutton. El seu descobriment significatiu va ser el centrosoma (1888), que va descriure com un òrgan especial de la divisió cel·lular. Boveri també va descobrir el fenomen de la disminució de la cromatina durant el desenvolupament embrionari del nematode Parascaris.

També argumentà el 1902 que un tumor cancerós comença amb una única cèl·lula en què la composició dels seus cromosomes esdevé alterada, fent que les cèl·lules es divideixin sense control. També proposà l'existència de punts de control del cicle cel·lular, els gens supressors de tumors i oncogens i que les mitosis aberrants i la proliferació cel·lular incontrolada pot ser causada per la radiació, danys físics o químics o per patògens microscòpics. Fou més tard que investigadors com Thomas Hunt Morgan el 1915 demostraren les hipòtesis de Boveri.

↑ «Boveri, Marcella Imelda O'Grady (1863-1950)». A: Marilyn Ogilvie i Joe Harvey. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives from Ancient Times to the Mid-Twentieth Century (en anglès). Volum 1. Taylor & Francis, 2000, p. 165-1 [Consulta: 22 febrer 2013].

[1] «Boveri, Marcella Imelda O'Grady (1863-1950)». A: Marilyn Ogilvie i Joe Harvey. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives from Ancient Times to the Mid-Twentieth Century (en anglès). Volum 1. Taylor & Francis, 2000, p. 165-1 [Consulta: 22 febrer 2013].

[1]