Thomas Hobbes

Thomas Hobbes
	Detall d'un retrat pintat per John Michael Wright entorn de 1670.
Biografia
Naixement	5 abril 1588 ; Westport (Regne d'Anglaterra)
Mort	4 desembre 1679 (91 anys); Hardwick Hall (Anglaterra)
Sepultura	Església de Sant Joan Baptista 53° 10′ 56″ N, 1° 18′ 07″ O / 53.18216°N,1.301999°O
Formació	Magdalen College - Grau en Arts (–1608); Universitat d'Oxford - lògica, física (1603–1608)
Activitat
Camp de treball	Filosofia, teoria del dret, història, ètica i geometria
Ocupació	politòleg, historiador, traductor, escriptor, tutor a domicili, polític, filòsof, economista, matemàtic, filòsof del dret
Període	Filosofia del segle XVII
Ocupador	William Cavendish, 3er comte de Devonshire (1653–1679) ; William Cavendish, 3er comte de Devonshire (1631–1642) ; Gervase Clifton, 1er baró de Clifton (1628–1631) ; William Cavendish, 1er duc de Newcastle (1608–1628)
Moviment	Empirisme, determinisme i positivisme jurídic
Alumnes	William Cavendish, 2on comte de Devonshire
Influències	Plató, Aristòtil, Hugo Grotius i Francis Bacon
Mecenes	Charles Cavendish
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1642) De Cive; (1651) Leviatan; (1655) De corpore; (1658) De Homine ;
	Signatura

Thomas Hobbes (Westport, 5 d'abril de 1588 - Hardwick Hall, 4 de desembre de 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista. Va popularitzar la frase Homo homini lupus est (llatí: l'home és un llop per a l'home), influït per la situació del seu país, immers en la Guerra Civil anglesa, que subratlla la seva visió negativa de les interaccions socials: l'ésser humà en estat natural s'inclina a la guerra de tothom contra tothom (bellum omnium contra omnes), ja que la igualtat absoluta facilita que uns es barallin contra els altres; una idea de llarga tradició posterior en l'antropologia filosòfica.^[1] És especialment conegut pel seu llibre Leviatan, considerat el primer tractat modern de filosofia política.^[2] A més de la seva feina en aquesta branca del pensament, va escriure sobre història, geometria, teologia, ètica, altres aspectes filosòfics i sobre teoria política.

↑ Avila, José Manuel Bermudo. La filosofía moderna y su proyección contemporánea: introducción a la cultura filosófica (en castellà). Barcanova, 1983. ISBN 978-84-7533-100-3.
↑ Runciman, David. Política (en castellà). Traducció: Marta Alcaraz. Turner, 2016. ISBN 978-84-16142-26-2.