Back تخاريون Arabic Tocarios AST Toxarlar AZ توخارلار AZB Тоһарҙар BA Тахары BE Тахары BE-X-OLD Тохари Bulgarian টোকারীয় জাতি Bengali/Bangla Tocharové Czech
| Tipus | grup ètnic històric  |
|---|---|
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Els tocaris o tokharis (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina. Són esmentats per Claudi Ptolemeu i Plini el Vell entre d'altres. Vivien a la conca del Tarim, al territori que actualment és la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, en l'oest del que és l'actual República Popular de la Xina. Eren tribus nòmades dedicades al pasturatge. La seva peculiar cultura es va estendre des de prop del 1800 aC a la fi del primer mil·lenni de la nostra era. La seva llengua es coneix com a tocari i és indoeuropea.
Els yuezhi fou el nom xinès d'aquest poble segons es desprèn de textos en sànscrit.[1] En les fonts clàssiques, el poble és identificat com els tocaris (tokharis) i també a l'Índia, on van formar el Regne indoescita, foren coneguts pels tukhara, que van envair Bactriana,[note 1] considerat un poble escita indoeuropeu.[2] Claudi Ptolemeu, al segle ii, VI, 16, encara parla del poble dels Thaguroi (que podria derivar de Tangri, el 'cel'), de la muntanya Thagouron i de la vila de Thogara, derivacions de tocari. De fet, els tocaris seria només el nom d'una de les tribus,[3] però la seva condició d'indoeuropeus no presenta dubtes.[note 2] Més dubtosa és la tesi de Gustav Haloun, que pensa que yuezhi és una derivació d'un nom anterior, zgudja, que seria l'equivalent a 'escita' (ashkuzai, en assiri).[4]
- ↑ Namba Walter, Mariko «Tokharian Buddhism in Kucha: Buddhism of Indo-European Centum Speakers in Chinese Turkestan before the 10th Century C.E.». Sino-Platonic Papers, 85, 1998, pàg. 2, note 4.
- ↑ Estrabó XI, 8
- ↑ B. Henning, Argi and the Tokharians, Bulletin of the School of Oriental Studies 1938
- ↑ G. Haloun, Zur Ue-tsi Frage, Zeitschrift der deutschen morgenlsandischen Gesellschaft, 1927
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «note» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="note"/> corresponent.