Tramuntana

Aquest article tracta sobre el vent. Vegeu-ne altres significats a «Tramuntana (desambiguació)».

Els vents de la Mediterrània
Tramuntana Gregal Llevant Xaloc Migjorn Llebeig Ponent Mestral

La tramuntana és un vent fort i fred que ve del nord, d'origen polar, usant el nord dels Pirineus i el sud-oest del Massís Central com a zona d'acceleració. La seva velocitat ha arribat a superar els 200 km/h.

Quan bufa aquest vent el cel sol presentar un blau puríssim. Aquest nom apareix ja a les obres de Llull amb les formes "tremuntana" o "tremontana". Procedeix del llatí transmontanus-i ("d'enllà de les muntanyes").

D'acord amb la mitologia grega, Bòreas era la personificació del vent del nord.

La tramuntana es fa particularment present a la Plana del Rosselló a Catalunya Nord, a la comarca de Catalunya de l'Empordà i a l'illa de Menorca (Illes Balears), i són nombroses les referències literàries i artístiques a aquest vent. Josep Pla o Salvador Dalí, han contribuït de manera decisiva a bastir un referent mític per aquest vent. El poeta empordanès Carles Fages de Climent va escriure l'oració al Crist de la Tramuntana, molt popular a l'Empordà. Joan Maragall qualificar l'Empordà com a Palau de Vent. Ventura Gassol li dedicà una estrofa del seu poema El Crist dels Vents^[1]