Trastorn de conducta

El trastorn de conducta^[1] és una alteració del comportament, que sovint es diagnostica durant la infantesa. Es caracteritza per un comportament antisocial que viola els drets de les altres persones, les normes i les regles adequades per a l'edat. Alguns dels comportaments que es poden citar són la irresponsabilitat, el comportament transgressor, la violació dels drets aliens, p. ex. furts, l'agressió física als altres. Aquests comportaments a vegades es poden presentar junts, encara que també en pot aparèixer un sense anar acompanyat dels altres.

Els Trastorns de conducta no són una entitat simple, sinó el resultat de la interacció de diferents tipus de vulnerabilitat psicobiològica i de molts tipus diferents d'estrès ambientals. Des de la bioquímica s'assenyala el problema de l'autoregulació del sistema nerviós autònom i, problemes del metabolisme de les substàncies noradrenèrgiques, que estarien implicades en la manifestació d'agressivitat. Els factors ambientals són importants en els infants amb Trastorn de Conducta: els abusos i el maltractament s'apunten com a factors d'alt risc. Les mancances afectives severes en la infància apunten cap al mateix sentit. Finalment assenyalar la influència dels models inadequats (pares delinqüents, maltractadors, alcohòlics, etc).