Els trastorns del moviment són síndromes clíniques amb un excés de moviment o una escassetat de moviments voluntaris i involuntaris, no relacionats amb la debilitat o l'espasticitat.[1] Els trastorns del moviment són sinònims de malalties dels ganglis basals o malalties extrapiramidals.[2]
Els trastorns del moviment es divideixen convencionalment en dues grans categories: hipercinètics i hipocinètics:
En els trastorns del moviment primari, el moviment anormal és la manifestació principal del trastorn. En els trastorns del moviment secundari, el moviment anormal és una manifestació d'un altre trastorn sistèmic o neurològic.[3]