Tipus | trastorn del control d'impulsos i malaltia |
---|---|
Especialitat | psiquiatria, psicologia i psicoteràpia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Classificació | |
CIM-11 | 6C73 |
CIM-10 | F60.3 i F63.81 |
CIM-9 | 301.3 i 312.34 |
Recursos externs | |
UMLS CUI | C0021776, C0152183, C0021776 i C0152183 |
DOID | DOID:12401 |
El trastorn explosiu intermitent (TEI) és un trastorn de conducta caracteritzat per esclats d'ira i/o violència explosius, desproporcionats amb la situació. L'agressió impulsiva no és premeditada, i es defineix per una reacció desproporcionada a qualsevol provocació, real o percebuda. De vegades s'observen canvis afectius abans d'un esclat, com ara tensió o canvis d'humor.[1]
Actualment, el trastorn està categoritzat al Manual de diagnòstic i estadística de trastorns mentals (DSM-5) a la categoria de "trastorns disruptius, del control dels impulsos i de la conducta". El trastorn en si mateix no es delimita fàcilment i sovint presenta comorbiditat amb altres trastorns de l'estat d'ànim, particularment els trastorns bipolars.[2] Les persones diagnosticades de TEI afirmen que els seus brots són breus (duren menys d'una hora), amb alguns símptomes físics (sudoració, tartamudesa, opressió toràcica, palpitacions), manifestats per un terç del total.[3] Els actes agressius freqüentment van acompanyats d'una sensació d'alleujament i en alguns casos de plaer, però sovint seguits de remordiments posteriors.