Trifosfat d'adenosina

Trifosfat d'adenosina

Substància química	tipus d'entitat química
Nom curt	ATP
Massa molecular	506,996 Da
Data de descobriment o invenció	1929
Trobat en el tàxon	escheríchia coli, ésser humà, nyàmera, Musca domestica, eucariotes, bacteris, arqueus i Caenorhabditis elegans
Rol	metabòlit
Estructura química
Fórmula química	C₁₀H₁₆N₅O₁₃P₃
SMILES canònic	Model 2D C1=NC2=C(C(=N1)N)N=CN2C3C(C(C(O3)COP(=O)(O)OP(=O)(O)OP(=O)(O)O)O)O
SMILES isomèric	C1=NC2=C(C(=N1)N)N=CN2[C@H]3[C@@H]([C@@H]([C@H](O3)COP(=O)(O)OP(=O)(O)OP(=O)(O)O)O)O
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Punt de descomposició	144 ℃

El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica^[1] intracel·lular. L'ATP transporta energia química a l'interior de les cèl·lules per al metabolisme. És una font d'energia produïda durant la fotosíntesi i la respiració cel·lular i és consumit per molts enzims en una multitud de processos cel·lulars, incloent-hi les reaccions de biosíntesi, motilitat i divisió cel·lular.^[2] L'ATP està fet d'adenosina difosfat (ADP) o adenosina monofosfat (AMP) i el seu ús en el metabolisme el converteix de nou en els seus precursors. L'ATP, de totes maneres, és reciclat a l'organisme.

L'ATP s'utilitza com a substrat en les rutes de transducció de senyals per cinases que fosforilen proteïnes i lípids, així com “adenilat ciclases”, que utilitzen ATP per produir la segona molècula d'AMP cíclic missatger.

La proporció entre ATP i AMP és utilitzada per la cèl·lula com una forma per saber la quantitat d'energia que li és accessible i per controlar les rutes metabòliques que produeixen i consumeixen ATP.^[3] A part del seu paper en el metabolisme energètic i en la senyalització, l'ATP també s'incorpora en els àcids nucleics a través de polimerases en el procés de replicació de l'ADN i en la transcripció.

L'estructura d'aquesta molècula consisteix en una base de purina (l'adenina) que està unida al carboni 1 d'una pentosa (la ribosa). Tres grups fosfats estan units al carboni 5' de la pentosa. És el fet d'afegir i treure aquests grups fosfats el que transforma l'ATP, l'ADP i l'AMP. Quan l'ATP s'utilitza en la síntesi d'ADN, la ribosa és el primer a convertir-se en desoxiribosa gràcies al ribonucleòtid reductasa.

L'ATP va ser descobert el 1929 per Karl Lohmann,^[4] però la seva vertadera estructura no va ser determinada fins uns anys més endavant. Es va proposar com la principal molècula de transferència energètica de la cèl·lula per Fritz Albert Lipmann el 1941.^[5] I es va sintetitzar artificialment per primera vegada per Alexander Todd el 1948.^[6]