Ucronia

La ucronia és un gènere literari al qual es desenvolupa un fet històric de manera alternativa com si hagués tingut lloc realment.^[1]

És un neologisme que vol dir «en cap temps, mai», seguint el model d'utopia «en cap lloc». El filòsof positivista francès, Charles Renouvier (1815-1903) va encunyar el terme com «la utopia en el temps» el 1876. Al seu llibre Uchronie, l'Utopie dans l'histoire descriu l'evolució de la civilització europea, com hauria preferit que passés:^[2] «esbós històric i apòcrif del desenvolupament de la civilització europea, com no va passar, però com hauria pogut passar».La ucronia presenta una versió alternativa de la història amb trames que transcorren en un món amb una història passada diferent de la real a partir d'un esdeveniment determinat. Dona una resposta hipotètica a la qüestió «que hauria passat si…» per exemple, «els nazis haguessin guanyat», «els inques haguessin conquerit Europa…».^[3] Pot ser un tipus d'assaig filosòfic, de paròdia, de novel·la humorística o de o ciència-ficció, un mer experiment lúdic o una combinació de tot això.

Al programa El nas de Cleòpatra^[4] de Catalunya Ràdio o en la secció secció fixa Que hauria passat si… de la revista Sàpiens es fa servir el gènere com a recurs didàctic per reflexionar sobre la història i fer-ne divulgació.

També hi ha qui considera ucronies^{[cal citació]} les narracions que tenen lloc a un temps indeterminat, sense cap relació amb un fet històric precís, però que plantegen universos socials, morals, culturals o lògics, diferents dels existents, més enllà de la simple circumstància personal. Un bon exemple d'ucronies en aquest sentit són Els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift, La muralla xinesa de Franz Kafka, El joc de les granisses de Hermann Hesse, La cantant calba d'Eugène Ionesco, o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. I, amb reserves, pel·lícules com Metropolis de Fritz Lang o Blade Runner de Ridley Scott.

Les reserves són perquè hi ha qui no considera ucronies les històries situades en el futur de l'època que han estat escrites, com per exemple, la novel·la 1984 d'Orwell, escrita el 1948, o Globàlia de Ruffin, ambientada en un futur indeterminat.^{[cal citació]} Tanmateix, excepte el cas de 1984, cap d'aquestes obres porta dates i se'ls ha atribuït el "futurisme" d'una manera una mica fàcil i automàtica. El cas de Metropolis és força il·lustratiu. Cal únicament recordar l'escena on uns avions biplans, els de l'època de la seva filmació, solquen el cel de la ciutat.

A diferència de la utopia com a gènere la ucronia no és necessàriament idíl·lica ni tan sols positiva, ans al contrari. Amb molta freqüència representa una situació indesitjable, amb un cert contingut de malson, i amb elements poc o molt notables de metàfora i de crítica a la realitat viscuda. També s'han utilitzat, en aquest sentit, els termes de distopia o de cacotopia. Hi ha, també, qui l'ha volgut confondre amb el concepte d'antiutopia, emprat sovint, de manera equívoca, com aquella perspectiva que resulta més aviat repulsiva, esgarrifosa.^{[cal citació]}

De vegades, les trames es compliquen amb viatges en el temps de personatges que intenten desfer o refer moments crítics de la història. Ara bé, l'element definitori del gènere és que la realitat descrita, tot i ser diferent de la nostra, manté una coherència i amb la història anterior quan reemplaça el fet que ha canviat el curs de la història per un fet que hauria pogut canviar el curs de la història. Com passa amb la ciència-ficció, un autor d'ucronia no ha de ser científic, com diu Joan-Lluís Lluís «sinó de ser versemblants i escriure bé».^[5]

També sovint hi apareixen fets o personatges reals distorsionats d'una manera hipotèticament possible per crear efectes irònics o crítics amb la realitat històrica (per exemple un Hitler que és un pintor d'aquarel·les de segona categoria, o una Catalunya integrada tota a la República Francesa on el català ja ha desaparegut). A molts països han aparegut aquest tipus d'obres literàries. Per exemple, a Espanya han aparegut tot d'històries sobre diferents resultats de la Guerra Civil espanyola, a Itàlia amb una evolució diferent del feixisme i la Segona Guerra Mundial, als Estats Units amb els confederats guanyant la Guerra de Secessió, etc.