Urbanisme medieval

La urbanística medieval es refereix a l'ordenació urbana existent a les ciutats durant l'edat mitjana, que tindran una forma urbana característica: compacta, emmurallada, i amb un habitatge típic, la casa gòtica.

La ciutat medieval apareix com a lloc tancat dins del paisatge agrícola i forestal, servint de fortalesa defensiva i refugi dels habitants i camperols de l'entorn, alhora que constitueix el mercat de l'àrea d'influència. Aquestes ciutats es van desenvolupar amb l'expansió agrícola iniciada al segle xii que va generar prosperitat econòmica i va afavorir els intercanvis comercials que es realitzaven en nuclis urbans ja existents, encara que despoblats des de la fi de l'Imperi Romà. Aquests intercanvis també es duien a terme en els castells i en els monestirs del feu, especialment si estaven situats en alguna ruta comercial transitada o tenia port.^[1]

A aquests centres acudien els camperols a vendre els seus excedents (cereals, fruites, carn, etc), alhora que compraven articles d'ús quotidià elaborats pels artesans (eines, ceràmica, roba, etc). Per això el comerç ha estat caracteritzat com la seva funció principal,^[2] i per aquest motiu es va requerir que hi hagués disposició de places o espais públics per poder fer tasques de mercat.^[3] A poc a poc els artesans i comerciants van anar establint-se allà, creant nous barris plens de tallers i establiments comercials d'artesans i mercaders anomenats burgs, per això als habitants d'aquestes naixents ciutats se'ls anomenaven burgesos. És així que la burgesia amb el temps aconsegueix constituir una nova classe social la riquesa de la qual no està lligada a la possessió de terres però, amb el pas del temps, alguns es van anar fent rics i pròspers, cosa que va fer que alhora acumulessin més poder. Aquest fet va fer que es produís dins aquesta classe social una divisió.^[4]

Les ciutats medievals estaven envoltades d'altes murallas per a la seva protecció i algunes comptaven amb una fortalesa construïda dins del recinte de la ciutat coneguda com a ciutat. A les portes es cobraven els impostos sobre les mercaderies que entraven a la ciutat. Les portes es tancaven a la nit però al dia estaven obertes. Els edificis més destacats eren la catedral, la casa consistorial, la universitat, la llotja, les Esglésies i convents, les hostatgeries, els hospitals i els palaus d'alguns nobles i burgesos. La ciutat es dividia en barris, cadascun amb la seva parròquia. Disposaven d'un gran espai obert, la plaça del mercat, on els comerciants i camperols instal·laven les seves paradetes i on tenien lloc els principals esdeveniments de la ciutat: les representacions dels artistes, les celebracions festives i els ajusticiaments. La resta de l'espai estava ocupat per un eixam d'habitatges que propiciaven carrers estrets i tortuosos, després dels quals, es trobaven petits hort i corrals.

L'ambient de les ciutats era en general insalubre, però variava depenent de cada ciutat. Algunes ciutats i viles estaven empedrades i pavimentades, era molt comú el paviment de Cant rodat còdols i llambordes, unes poques ciutats van continuar la tradició romana de l'opus spicatum com es pot veure a la Piazza del Campo de Siena, unes altres no comptaven amb paviment en absolut i els carrers es trobaven totalment enfangats. Les deixalles es llançaven en abocadors extramurs coneguts com a buidadors. La xarxa de sanejament consistia en una sèrie de canals, de vegades coberts amb lloses i d'altres al descobert, que servien tant per canalitzar les aigües residuals com per drenar l'aigua de pluja cap a cossos d'aigua fora de la ciutat, com rius o llacs. En algunes ciutats es van seguir utilitzant les clavegueres, els aqüeductes i els banys d'origen romà. Per elles corretejaven també els animals domèstics (gallines, porcs, etc.) que posseïen alguns habitants. Per tot això, les malalties eren freqüents. Molts habitatges comptaven amb estructures o elements de fusta el que sumat a l'ús d'espelmes per a la il·luminació produïa nombrosos incendis.

Un exemple de la ciutat medieval és la ciutat d'Angers, on la muralla de l'Imperi Baix ha estat edificada al final del segle iii o al començament del segle iv, cercant un sector incloent la catedral, la residència del bisbe, el forum antic (esmentat en funcionament per les Fórmules d'Angers del segle vi i probablement un centre de poder - el comte d'Angers hi residia molt abans de 851. La ciutat d'Angers ha format el nucli del desenvolupament urbà, al voltant del qual els barris s'han desenvolupat.