Vel

Un vel és una peça de roba majoritàriament femenina que serveix per cobrir-se els cabells i part del cap (amb més o menys extensió segons les variants).^[1]

El seu ús està lligat a motius personals, estètics, tradicionals, pràctics, culturals, religiosos, de modes o d'altres. En algunes cultures pot estar relacionat amb la posició social de la dona que el porta, per exemple, antigament només les dones nobles es cobrien i en l'actualitat la modalitat i el teixit del vel són marques de rang.

Les primeres referències de l'ús del vel daten del segle xiii aC i des d'aleshores s'ha mantingut la utilització d'aquesta peça de roba a diferents regions del planeta. Als Països Catalans, fins a finals del segle xix les dones anaven cobertes a les esglésies, en processons o a visitar els senyors, mentre que als homes, al contrari, l'etiqueta demanava que es descobrissin el cap si duien barret. Els vels es van tornar a portar en actes religiosos durant la guerra civil espanyola. Actualment, les dones porten sovint el cap decorat als seus vestits tradicionals, amb pintes, per exemple, però també amb variants autòctones de vels, com mantellines, rets, gandalles, etc.

En general, a la platja i a la muntanya, als dies d'estiu al clima mediterrani, hom aconsella cobrir-se el cap per ajudar a prevenir cops de calor, cosa que es fa normalment amb vels, gorres o mocadors, millor si són de teixits naturals, que transpirin i idealment que es poguessin mullar eventualment amb aigua, per a una protecció més efectiva. Els barrets, més habituals per a protegir del fred en països nòrdics, malgrat que es van posar de moda un temps al segle xx, en dones que se'ls podien permetre econòmicament, no han arribat mai a portar-se de manera massiva i popular per les dones a l'arc mediterrani. A l'Àfrica central, on fa més calor, els homes solen portar una mena de casquet cilíndric mentre que les dones es lliguen un mocador al voltant del cap, generalment del mateix teixit que el vestit.