Back فاكلاف الثاني ملك بوهيميا Arabic ایکینجی واتسلاو بوهم AZB Вацлаў II BE Вацлав II Bulgarian Václav II. Czech Wenceslaus 2. af Bøhmen Danish Wenzel II. (Böhmen) German Βεγκέσλαος Β΄ της Βοημίας Greek Wenceslaus II of Bohemia English Venceslao la 2-a (Bohemio) EO
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 27 setembre 1271  Praga (Txèquia) | ||
| Mort | 21 juny 1305 (33 anys) Ciutat Vella (Txèquia) | ||
| Causa de mort | tuberculosi | ||
| Sepultura | Zbraslav Monastery (en)  | ||
| Rei de Polònia | |||
| agost 1300 (Gregorià) – 21 juny 1305 (Gregorià) | |||
| 6è Rei de Bohèmia | |||
| 1278 – 1305 ← Ottokar II de Bohèmia – Venceslau III de Bohèmia → | |||
| Príncep elector | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptor, poeta, compositor, monarca | ||
| Altres | |||
| Títol | Rei | ||
| Família | Dinastia Premíslida | ||
| Cònjuge | Elisabet Riquilda de Polònia (1300 (Gregorià)–) Judith de Habsbourg (1285, 1285 (Gregorià)–1297) | ||
| Fills | Venceslau III de Bohèmia (  ) Judith de HabsbourgAgnes of Bohemia ( ) Judith de HabsbourgAnna de Bohèmia ( ) Judith de HabsbourgElisabet de Bohèmia ( ) Judith de HabsbourgMargaret of Bohemia, Duchess of Wroclaw ( ) Judith de HabsbourgJan Volek ( ) Agnes of Bohemia, Duchess of Jawor ( ) Elisabet Riquilda de Polònia | ||
| Pares | Ottokar II de Bohèmia i Kunigunda of Halych | ||
| Germans | Agnes of Bohemia Kunigunde of Bohemia Nicholas I, Duke of Troppau Jan Jan of Falkenstein | ||
 | |||
 | |||
.jpg)
Venceslau II —en txec: Václav II. (txec), en polonès: Wacław II (polonès)— (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).
Nascut el 1271, Venceslau fou l'únic fill del rei de Bohèmia Ottokar el Gran. La seva mare Cunegunda d'Eslavònia era la filla del senyor d'Eslavònia Rostilsav. Quan va néixer ja feia deu anys que els seus pares s'havien casat.
El 1276 Otakar va cedir a les pressions del rei germànic Rodolf I i va signar un tractat pel qual retornava al Sacre Imperi les províncies d'Àustria, Estíria, Caríntia i Carniola. També es va prometre a Venceslau amb la filla del rei Rodolf Judit d'Habsburg. La pau, però, era molt fràgil i Otokar va morir a la batalla de Marchfeld el 26 d'agost de 1278,[1] poc abans del setè aniversari de Venceslau.
Durant la seva minoria d'edat el govern del regne va estar en mans del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg. Otó mantenia a Venceslau en captivitat i governava de forma despòtica. Als dotze anys, el 1283, Venceslau va tornar a Bohèmia i va començar a governar nominalment sota la tutela de l'amant de la seva mare, Záviš de Falkenštejn. L'any 1290 va fer executar Záviš per càrrecs de traïció i va començar a governar en solitari. Va renunciar a les pretensions sobre les províncies perdudes pel seu pare i se centrà a reconstruir Bohèmia i Moràvia, reforçar la cultura alemanya, i reforçar el regne. La seva cort va esdevenir un centre cultural i literari; del mateix rei es conserven tres Minnelieder en el còdex Manesse i un retrat.
Un cop vidu de Judit d'Habsburg, es casà amb l'hereva del regne de Polònia Elisabet Richeza. El pare d'Elisabet, Premislau II, havia estat aliat de Venceslau i li havia cedit el ducat d'Opole. L'any 1300 va ser coronat rei de Polònia, però a l'omplir la cort de funcionaris bohemis es va guanyar l'antipatia de la noblesa local.[2]
- ↑ Clauss, M. Rogers, Clifford J.. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). Volume I. Oxford: Oxford University Press, 2010), p. 554. ISBN 978-0195334036.
- ↑ «Venceslau II». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.