Very

Very

Tipus	Àlbum
Artista	Pet Shop Boys
Publicat	27 de setembre del 1993
Enregistrat	1992 - 1993
Gènere	Synthpop
Durada	53:17
Llengua	anglès
Discogràfica	EMI
Productor	Pet Shop Boys, Stephen Hague i Brothers in Rhythm
Crítiques	All Music Guide enllaç
Format	disc compacte i estríming de música
Cronologia
← Discography (1991) Disco 2 (1994) →

Very és el setè disc (el cinquè de material nou) del grup anglès de pop electrònic Pet Shop Boys, format per Neil Tennant i Chris Lowe. Va aparèixer al mes de setembre de 1993.^[1]

Després de les col·laboracions amb el grup Electronic de Bernard Sumner i Johnny Marr, els Pet Shop Boys tornaren a l'activitat l'any 1992. Com a reacció al caràcter melancòlic i intimista del disc anterior, Behaviour, Very és molt més animat i ballable, i les seves cançons mostren una gran varietat d'arranjaments, sovint inspirats en els sons de la música dance, com es pot comprovar a «I wouldn't normally do this kind of thing», «Yesterday, when I was mad» o «One in a million». Per primera vegada, a més, els PSB van ser productors de tot el disc, amb col·laboracions addicionals de Stephen Hague i del grup Brothers in Rhythm.

El disc inclou una versió de la cançó «Go West», popularitzat anys enrere pel grup de música disco Village People, i que en aquesta ocasió també significà un gran èxit. La lletra constitueix un cant en favor de la tolerància envers el col·lectiu homosexual. De fet, el cantant Neil Tennant havia admès públicament la seva pròpia homosexualitat a una intervista amb la revista Attude l'agost de 1994.^[2] A més del comentat «Go West», algunes altres cançons contenen també una temàtica gai, com «Can you forgive her?» o «To speak is a sin». La cançó «Go West» inclou una secció interna i a més, una cançó oculta a partir del minut 7,07 de la pista, amb el títol «Postscript», ambdues escrites pels Pet Shop Boys.

L'any 1994 s'edità una versió doble de Very amb un segon disc anomenat Relentless amb sis cançons instrumentals, de caràcter més experimental. El disseny de la portada també és destacable: el disc ve empaquetat en una capsa de plàstic rectangular de color taronja amb petits bonys en relleu, que conté el llibret a l'interior.

L'àlbum fou reeditat altra vegada el 2001, novament amb format doble i s'hi va incorporar un segon disc amb cançons inèdites, cares B i remescles. Aquest segon CD va rebre el títol de Further Listening 1992-1994.