Vescomte

Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Originàriament, el vescomte era el primer subordinat del comte, institució d'origen franc (missus comitis)

El seu origen foren els vicarii (vicaris) o veguers del comte a l'Imperi Carolingi. Cada comte tenia diversos càrrecs subalterns per impartir justícia: vicari o veguer, centener, i conseller. Cada comtat estava dividit com a jurisdicció en vegueries (però el vicari o veguer no governava sobre la vegueria, només hi exercia justícia). El principal dels vicaris era anomenat vice dominus i vidami i progressivament vice comes (vescomte). Generalment les seves terres estaven a la zona però podia tenir terres a altres vegueries o les podia adquirir). Se li podien encarregar missions diverses a més de la principal d'aplicar justícia en nom del comte.

Per tant l'Imperi Carolingi, el vescomte era un dignatari o funcionari al servei d'un comte; l'àmbit d'actuació d'un vescomte era tot el comtat o bé un dels pagi inclosos dins del comtat. És a dir inicialment només hi havia vescomtes però no vescomtats, fins que amb el temps es van anar vinculant a un dels territoris sota la seva jurisdicció efectiva mentre que l'administració de justícia que abans podia fer sobre tota la vegueria es va reduir; inicialment tenien generalment un castell a la capital, però després fou a qualsevol lloc dins el seu extens patrimoni dins del comtat.

A l'escala de funcionaris reials vigent a l'Imperi Carolingi, immediatament per sota del comte, hi havia el vescomte, el seu lloctinent i fidel més proper, que acostumava a actuar dins de la ciutat capital del comtat, exercint-hi funcions de govern per delegació del comte, com, per exemple, presidir un tribunal de justícia. El poder dels vescomtes cresqué força a conseqüència de la pràctica, molt freqüent durant els segles IX i X, d'atribuir el govern de diversos comtats a un mateix comte. Així, en els comtats on el comte no acostumava a ser-hi present, qui hi exercia realment les funcions comtals era el vescomte.

Arran de la revolució feudal, que es visqué en moltes regions de l'antic Imperi Carolingi durant els segles X i X, les funcions de govern es patrimonialitzaren; aleshores, el càrrec de vescomte perdé el caràcter de funcionari i esdevingué un títol honorífic i feudal. Les antigues funcions dels vescomtes passaren a ser exercides per veguers comtals o vicaris.