Vilafranca (ca) Villafranca del Cid (es) | |||||
Tipus | municipi del País Valencià | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarca | els Ports | ||||
Població humana | |||||
Població | 2.148 (2023) (22,9 hab./km²) | ||||
Gentilici | vilafranquina, vilafranquí | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 93,8 km² | ||||
Altitud | 1.125 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Castelló de la Plana | ||||
Dades històriques | |||||
Patrocini | Sant Roc | ||||
Dia de mercat | dissabte | ||||
Festa patronal | Sant Roc Setmana del 15 d'agost | ||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Sílvia Colom Monferrer | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12150 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 12129 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12129 | ||||
Lloc web | ajuntamentdevilafranca.es | ||||
Vilafranca[1] (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.[2] Amb una població de 2.200[3] habitants, constituïx el segon municipi més poblat de la comarca. A més, ocupa el sisé lloc quant a densitat respecte a tota la província de Castelló. Es troba al nord-oest de la província i forma part de les comarques del nord del País Valencià.
Tot i que existixen proves de poblaments a la zona des de l'edat de bronze, va ser fundada el 1239 per Blasco I d'Alagón i rebé el seu nom per tractar-se d'una vila (és a dir, no una aldea depenent) i franca (lliure, no sotmesa a cap senyor). Des de la Revolució Industrial, el poble es va dedicar majoritàriament a la indústria tèxtil, que ha constituït la seua activitat principal fins a l'actualitat.
L'1 de gener de l'any 2023 el municipi va passar de pertànyer a la comarca de l'Alt Maestrat a pertànyer a la comarca dels Ports, complint així les reivindicacions històriques que demanaven que el municipi passara a formar part de la comarca a què va pertànyer històricament (els Ports).