Un violari (dit per castellanisme *renda vitalícia o *pensió vitalícia) és una anualitat, és a dir, una pensió o sèrie de pagaments a intervals determinats, pagats mentre el comprador (o el pensionista) viu. Aquesta constitueix una obligació essencialment redimible mitjançant la qual es paga una determinada suma anual durant tota la vida a una o dues persones, amb lliurament previ del capital corresponent.
La majoria dels violaris són productes d'assegurança venuts o emesos per companyies d'assegurances de vida, però una jurisprudència substancial indica que els productes d'anualitats no són necessàriament productes d'assegurança.[1]
Els violaris es poden comprar per a fornir una entrada de diners durant la retirada o es creen a partir d'un acord estructurat d'una demanda per danys personals. Els violaris es poden vendre a canvi del pagament immediat d'una suma global (anualitat de pagament únic) o d'una sèrie de pagaments regulars (anualitat de pagament flexible), abans de l'inici del violari.
El flux de pagament de l'emissor al rendista té una durada desconeguda basada principalment en la data de defunció del rendista. En aquest moment, el contracte s'extingirà i la resta del fons acumulat es perdrà llevat que hi hagi altres pensionistes o beneficiaris al contracte. Així, un violari és una forma d'assegurança de longevitat, en què la incertitud de la vida útil d'un individu es transfereix de l'individu a l'asseguradora, la qual cosa redueix la seva pròpia incertesa agrupant molts clients.
Quan és una pensió anual redimible que paguen una persona i els seus successors en virtut d'un capital rebut del qui cobra la dita pensió, rep el nom de censal.
- ↑ «S. E. C. v. VARIABLE ANNUITY CO.». FindLaw.