Wallacea és una regió biogeogràfica d'Indonèsia, composta per diversos grups d'illes i els fons marins que les envolten. Constitueix una zona intermèdia entre Àsia i Oceania, de les quals està separada per dues fosses marines profundes marcades per la línia de Wallace i la línia de Lydekker.
Inclou la major part de les illes menors de la Sonda (Nusa Tenggara en indonesi) com Lombok, Sumbawa, Komodo, Flores i Sumba; illa de Timor; Cèlebes, les illes Moluques Septentrionals ( Maluku Utara ) amb l'illa de Halmahera, i les Moluques (Maluku) llevat de les illes Aru que pertanyen a la placa de Sahul (Australàsia).
Les illes de Wallacea s'estenen entre la plataforma de Sonda (extensió del sud-est asiàtic que comprèn la península Malaia, Sumatra, Borneo, Java i Bali) a l'oest, i la plataforma Sahul (Austràlia, Nova Guinea i les illes Aru) a l'est i sud-est. La superfície terrestre de Wallacea cobreix 338.494 km².[1]
Wallacea és una de les regions de major biodiversitat del món i una de les que compta amb més espècies endèmiques zoològiques i botàniques. Està també greument amenaçada per l'activitat humana, motiu pel qual ha estat identificada per l'organització Conservation International com un dels 32 "punts calents de biodiversitat" del món.[2]