Wonder Woman

Infotaula personatgeWonder Woman

La guanyadora del reality show America's Next Top Model, Adrianne Curry, fent de cosplayer de Wonder Woman.
Tipusamazones
personatge de còmic
personatge animat
personatge de sèrie de televisió
personatge cinematogràfic
semideu o quasi-deu de ficció Modifica el valor a Wikidata
Creat perWilliam Moulton Marston, H. G. Peter i Elizabeth Holloway Marston Modifica el valor a Wikidata
Interpretat perLynda Carter, Gal Gadot, Maya Rudolph, Cathy Lee Crosby, Adrianne Palicki, Emily Carey i Rosario Dawson Modifica el valor a Wikidata
Data de creaciódesembre 1941 Modifica el valor a Wikidata
Context
Rolpersonatge jugador Modifica el valor a Wikidata
Present a l'obraBatman contra Superman: L'alba de la justícia, All Star Comics, La Lego pel·lícula, Wonder Woman, La Lliga de la Justícia, Wonder Woman, Wonder Woman, Wonder Woman, Justice League: The New Frontier, Wonder Woman, Justice League: Crisis on Two Earths, Superman/Batman : Apocalypse, Justice League: Doom, Lego Batman: The Movie – DC Super Heroes Unite, Justice League: The Flashpoint Paradox, JLA Adventures: Trapped in Time, Justice League: War, Justice League: Throne of Atlantis, Lego DC Comics Super Heroes: Justice League vs. Bizarro League, Justice League vs. Teen Titans, Justice League Dark, The Brady Kids, Super Friends, Superman, Justice League, Justice League Unlimited, Batman: The Brave and the Bold, Young Justice, Mad, DC Nation Shorts, Justice League: Action, Injustice: Gods Among Us, Injustice 2 i Space Jam: Noves llegendes Modifica el valor a Wikidata
Universunivers DC Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióagent del govern, diplomàtica, superheroïna, secretària, infermera, militar, astronauta, artista marcial i expadatxina Modifica el valor a Wikidata
Títolprincesa fictícia Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatThemyscira Modifica el valor a Wikidata
NaixementThemyscira Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaSteve Trevor, Batman i Superman Modifica el valor a Wikidata
MareHippolyta Modifica el valor a Wikidata
PareZeus Modifica el valor a Wikidata
GermansAres, First Born i Hercules Modifica el valor a Wikidata
ParentsAntiope Modifica el valor a Wikidata
Altres
MestreI Ching Modifica el valor a Wikidata
AlumneKara Zor-El Modifica el valor a Wikidata
Habilitatsforça sobrehumana, volar, factor de regeneració, immortalitat, velocitat sobrehumana, durabilitat sobrehumana, agilitat i reflexes sobrehumans, visió sobrehumana i resistència sobrehumana Modifica el valor a Wikidata
Membre deLliga de la Justícia i Justice League Dark Modifica el valor a Wikidata
Càrrecambaixadora Modifica el valor a Wikidata
EquivalentDiana Prince Modifica el valor a Wikidata
Armaespasa Modifica el valor a Wikidata
Propietari deLasso of Truth, Wonder Woman's bracelets i Invisible plane Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc web oficialdccomics.com… Modifica el valor a Wikidata

Facebook: wonderwoman X: DCWonderWoman Instagram: wonderwoman Modifica el valor a Wikidata

Wonder Woman, anglicisme de la Dona Meravella, és un personatge de ficció de còmic i una de les superheroïnes més poderoses de l'univers DC. La seva història es va publicar per primera vegada a les pagines de la publicació All Star Comics en el seu número 8 publicat el 21 d'octubre de 1941[1] amb data de portada desembre-gener.

Els seus creadors són Elizabeth Holloway Marston i William Moulton Marston, guionistes i Harry G. Peter, dibuixant.[2][3]

El títol d'historietes de Wonder Woman ha estat publicat per DC Comics gairebé contínuament a excepció d'un breu període on no va tenir sèrie el 1986.[4] La seva representació com una heroïna que lluita per la justícia, l'amor, la pau i la igualtat sexual ha portat a la Dona Meravella a convertir-se en una icona feminista.[5][6] Creada durant la Segona Guerra Mundial, el personatge va ser representat inicialment en la seva lluita contra les forces militars d'ocupació de l'Eix, així com una gran selecció de supermalvats. Wonder Woman ha obtingut un elenc formidable d'enemics obstinats en l'eliminació de l'amazona, incloent dolents clàssics com la Baronessa Paula Von Gunther, Cheetah, Ares, Doctor Poison, i la bruixa Circe, i entre els més nous Maxwell Lord, així com també l'enemistat i/o rivalitat de molts déus i monstres de la mitologia grega. Wonder Woman també ha aparegut regularment en les historietes en els grups de superherois com en la Societat de la Justícia d'Amèrica (des de 1941) i la Lliga de la Justícia (des de 1960).[7]

A més del còmic, el personatge ha fet aparicions en altres mitjans de comunicació; més notablement, la sèrie de televisió Wonder Woman (1975-1979), protagonitzada per Lynda Carter, així com sèries animades com els Super Friends, Justice League i un gran nombre de cameos en altres sèries animades, o referències a pel·lícules com ara Sky High. Arran de la sèrie de televisió de Carter, diversos estudis han lluitat per introduir una nova versió de la sèrie d'acció en viu de la Dona Meravella per al públic, tot i que el personatge ha continuat figurant en una gran varietat de joguines i mercaderies, així com les adaptacions animades en pel·lícules per a DVD, incloent una pel·lícula animada de l'any 2009 (Wonder Woman). Els intents de tornar a la Dona Meravella a la televisió han inclòs un episodi pilot fallit per a la NBC en 2011, seguit de prop per una altra producció estancada per part de The CW.[8][9] El 2013 es va anunciar que l'actriu i model Israeliana Gal Gadot interpretaria a la Dona Meravella en les pel·lícules de l'Univers estès de DC Batman contra Superman: L'alba de la justícia (2016).[10] Posteriorment va protatonitzar Wonder Woman, Lliga de la justícia (abmdues el 2017) i Wonder Woman 1984 (2020).

És una de les poques heroïnes que no té una contrapartida masculina i se la considera informalment juntament amb Batman i Superman com a integrant de la "Trinitat" de DC Comics, sent considerats aquests tres superherois com els més importants d'aquesta companyia. Al llarg dels anys, el títol de Wonder Woman l'han portat també altres amazones, com la mateixa Reina Hipólita, i la seva germana, Donna Troy.

  1. «All-Star Comics #8» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 18 juliol 2021].
  2. Del tebeo al manga una historia de los cómics. Revistas de Humor infantiles i juveniles (en castellà). Panini España S.A, p. 76, 77, 89 (Del Tebeo al Manga, una historia de los cómics). ISBN 978-849885-22-26. 
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades figures
  4. Hendrix, Grady «Out for Justice». The New York Sun, 11-12-2007.
  5. Curiel, Jonathan. «Is Wonder Woman a Feminist Icon? Yes, Yes, Yes!» (en anglès). KQED. Arxivat de l'original el 12 desembre 2012. [Consulta: 18 juliol 2021].
  6. Cawley, Stephanie. «Comics and American Feminism: Wonder Woman» (en anglès). The Stockton Post-colonial Studies Project. Arxivat de l'original el 28 juny 2019. [Consulta: 18 juliol 2021].
  7. Crawford, Philip. «The Legacy of Wonder Woman» (en anglès). School Library Journal. Arxivat de l'original el 25 març 2012. [Consulta: 18 juliol 2021].
  8. Adalian, Josef «The CW Is Developing a Wonder Woman Origins Series» (en anglès). Vulture, 06-09-2012 [Consulta: 18 juliol 2021].
  9. Andreeva, Nellie. «CW Eyes 'Flash' Series With 'Arrow's Greg Berlanti, Andrew Kreisberg & David Nutter» (en anglès). Deadline Hollywood, 30-07-2013. [Consulta: 18 juliol 2021].
  10. Kroll, Justin «Gal Gadot to Play Wonder Woman in 'Batman vs. Superman'» (en anglès). Variety, 04-12-2013 [Consulta: 18 juliol 2021].

Wonder Woman

Dodaje.pl - Ogłoszenia lokalne