Xiisme

El xiisme (àrab: الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió شيعة علي, xīʿat ʿAlī, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians. Tampoc no fou majoritari en el passat; ni els califes omeies ni els abbàssides el veien amb bons ulls.^[1]

Com els altres corrents de l'islam, es basa en els ensenyaments de l'Alcorà i en el missatge de Mahoma.^[2] Però en contrast amb altres escoles de pensament, només accepta com a guies religiosos els qui es consideren descendents de la família del Profeta (Ahl al-Bayt) a partir de la seva filla Fàtima az-Zahra i del seu cosí Alí ibn Abi-Tàlib.^[2][3] Aquests descendents són els imams, als quals s'atribueix una autoritat política i espiritual especial sobre la comunitat.

Per als xiïtes, Alí va ser el primer imam i hauria d'haver estat el primer successor per dret de Muhàmmad,^[4] per la qual cosa rebutgen la legitimitat dels primers tres califes.^[4][5] Alí és, així, la segona figura més important rere el Profeta i és percebut com «l'home perfecte» (al-insan al-kamil), com Muhàmmad.^[6] Se'l considera lliure d'error i de pecat i triat per Déu per a ser el primer imam.^[7] Segons el xiisme, el Profeta hauria suggerit diverses voltes que Alí fóra el cap dels musulmans després de la seua mort i aquest no només hauria dirigit la justícia en la comunitat, sinó que també hauria interpretat el significat esotèric que pels xiïtes recela l'Alcorà. En conseqüència, els xiïtes fan servir exclusivament els sermons atribuïts a Alí, en contrast amb els sunnites, la tradició dels quals es basa també en les narracions dels altres «companys de Muhàmmad» (sahaba).^[8]