Xilitol (del grec:ξύλον - xyl[sobre], "fusta" + sufix -itol, és químicament un polialcohol, que es fa servir com a edulcorant per substituir el sucre comú, altrament dit sacarosa. De forma natural el xilitol es troba en les fibres de moltes fruites i verdures, el moresc, la civada i alguns bolets.[1] Industrialment es pot extreure de la fibra del moresc o de la fusta,[2] El xilitol és aproximadament tan dolç com la sacarosa però amb només els dos terços de la seva energia alimentària (menys calories)
El seu consum en excés pot ser laxant i provocar problemes gastrointestinals temporals. Es tolera millor que altres edulcorants com manitol i sorbitol.[3][4]
El xilitol és un compost orgànic de fórmula (CHOH)₃(CH₂OH)₂.
El xilitol es va descobrir gairebé simultàniament a finals del segle xix per químics alemanys i francesos i va ser popularitzat a Europa com a edulcorant per a diabètics que no afectava els nivells d'insulina.[5] A principis de la dècada de 1970 es va descobrir que no afectava les dents.