Otras denominacionis: | |
Palrau en: | Angola, Brasil, Cabu Verdi, Timol Oriental, Guinea Bissau, Lussemburgu, Macau (China), Mozambiqui, Namibia, Paraguai, Portugal, Santu Tomé i Préncipi i algotrus paisis. |
Territórius: | |
Palrantis:
|
230 millonis
|
Crassificación: | 6 |
Filiación: | Induropea Luenga itálica |
Estatu oficial | |
Luenga oficial en: | Angola, Brasil, Cabu Verdi, Timol Oriental, Guinea Bissau, Macau (China), Mozambiqui, Portugal, Santu Tomé i Préncipi i la Unión Uropea |
Regulau pol: | Estitutu Entrenacional de la Luenga Purtuguesa |
Coigus la luenga | |
ISO 639-1 | pt |
ISO 639-2 | por |
SIL | por |
Vai a la Güiquipeya en lengua portuguesa.
|
Portugés (o luenga portuguesa) es una lengua romanci ahorrá endi lo qu'es ogañu Galícia i norti de Portugal endi el Latín palrau polos celtas arreol 2000 añus há. En ahormandu un empériu colonial i comercial qu'iba endi Brasil enas Américas, hata Goa en La Índia i Macau en China, s'esperrió pol tol mundu enos sigrus XV i XVI. En esa época apaiçun albondas palras criollas endi el purtugués, en África, Ásia i el Caribi.
Ogañu, es una e las luengas mas emportantis, el sestu, hormi el númiru e palrantis nativus (arreol 200 millonis). Es la luenga col númiru mas grandi en América el Sul (183 millonis, arreol 51% de la puebración del continenti), i una gran luenga franca en África itó. Es luenga oficial de nuevi paisis, en huendu coficial junta'l español i el francés en Guinea Ecuatorial, col Chinu ena rehión especial alministrativa e Macau i col Tetun en Timol Oriental.
Miguel de Cervantes llamó una vezi al portugués, "la luenga dulci"[1], mentris qu'el escrebiol brasileñu Olavo Bilac la descrebió poéticaenti cumu a última flor do Lácio, inculta e bela: "l'úrtima frol del Láciu, encurta i pulia".