Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
L'art, en del sò significad pussee largh, la tœul denter ogna atività umana — esercitada de un om sol o de un grœup — che, con l'usanza de soluzzion tecniche, bravura, talencc personai e spertisia guadagnada col studi e l'esperienza, la porta a de le forme creative de espression estetica. En de la sò acezzion moderna, l'art l'è ligada a la capacità de trasmeter emozzion, inscé, le espression artistiche, anch siben che le ponte a trasmeter dei messagg, le constituiss mia un lenguagg ver e propri, perchè le gh'ha mia un codes inequivocabil condividid de tœucc i fruidor, ma al contrari le ven enterpretade de ogna soget a la sò fosgia.
L'art la pœul vesser considerada an'pò a sota l'aspet de una profession de tradizzion antica esercitada con l'osservanza de cercc canen codificacc col temp. En chesto sens, le profession artisanale — cioè chelle che se referiss a l'artisanad — le riva sœu de spess an'mò al Medioev, quand che le s'è desvilupade come atività specializade e chei che fava un mester i s'è reunicc en de le corporazzion. Ogna art la gh'haviva una sò tradizzion, e i sò concecc i vegniva meticc sgiò en d'una regola de l'art, a la qual ogna artier el gh'haviva de tegnìss.