Un aubre (var. abre, albre, aure, arbe, arbo, arbre[1]) es un vegetau lignós de pòrt aut, passant generalament mai de 5 m[2], format d'un ret de raiç e d'un tronc mai ò mens desvolopat subremontat d'una corona distinta. A l'opausat, un aubrilhon presenta un pòrt pus bas e es devesit, sovent tre sa basa, en mai d'un tronc. Dins aquò, divèrsei formas de transicion existisson entre aquelei dos tipes.
Lei fuelhós son d'aubres ambé de fuelhas ben desvolopadas e generalament caducas, es a dire que lo fuelhatge tomba dins lo corrent de l'autona. Pasmens, aquela nòrma es pas generalament e plusors fuelhós an un fuelhatge persistent, especialament en Occitània (agreu, lausier, euse...). Lei fuelhós fan partida de la classa deis angiospèrmes (Angiospermae) qu'es caracterizada per un ovul situat dins un ovari sarrat.
Lei resinós (ò conifèrs) gròpan aperaquí 800 espècias. Au sen dau rèine vegetau, son classats au sen de la classa dei gimnospèrmes (Gymnospermae) qu'es definida per l'abséncia d'ovaris e per d'ovuls nuds que se tròban dirèctament sus leis escalhas dei pinhas. Lei fuelhas an una forma reducha que retratz siá a una agulha siá a una escalha. Franc de quauqueis excepcions, son persistentas e tomban pas avans plusors annadas.
La durada de vida d'un aubre pòu èsser fòrça lònga e aisament agantar plusors sègles. Certaneis especimens de Pinus longaeva an mai de 5 000 ans e son leis organismes vivents pus vielhs coneguts a l'ora d'ara sus la Tèrra.