Emi Koussi

Emi Koussi ei un volcan dera classa des piroclastics que i a en eth sud des Montanhes deth Tibesti, ena area centrau deth desèrt de Sahara, en eth nòrd de Chad. Hé 3445 metres de nautada e ei era montanha més nauta de Chad e tamben era més nauta de tot aguest desèrt.

Aguest volcan ei un de diuersi que n'i a en era cadia deth Tibesti e arriba a aue 3445 metres de nautada (1). Atau s'enauça 2.3 Km peth dessús des planes de peires e arena que son ath sòn entorn. Eth volcan hé 60 Km per 80 Km d'ample. Dus olhes punchegudes son dessús de tot. era més externa hé 12 Km x 15Km de tamanh. Dessús d'aguesta, ena banda plaçada més ath sud i a tamben ua olha més petita, que hé 2 Km x 3 Km d'ample e 350 m de prigondesa.

I a tamben nombrosi caps de lava, còns de cendras, e diuersi courents de lava que se trapen demest es olhes e tot ath long des bandes més externes der escut. Era olha més interior conten depauts de natron força grani. Es vesins recolhen aciu e aquiu peires de sau tà ús domestic.

Emi Koussi a sigut estudiat coma un volcan parièr ath volcan dera planeta Mart Elisi dera Lua (Elysium Mons). Ua des diferencies morfologiques més importantes demest aqueri volcans dera Terra e de Mart ei era perpresa plan grana que i a pr'amor dera aiga que tamben gésse d'aqueri volcans.

Es clatenères son vaths en ombres. Tamben i a canaus més granes qu'an ua capciera diuersa. Es canaus poden éster agachats en es volcans en totes dues planetes e erremerquen ponchs baishi enes puntes des olhes on era lava gesséc dehóra de cratèrs d'auans deth forabandiment originau que i aguéc hé milions d'annades, pendent eth holocèu.